diumenge, 10 de gener de 2010

Alegria post mortem

Va rellegir el que acabava d’escriure: “L’error més gran de tota la meua presidència va ser envair aquell país. Vam enviar els nostres soldats a una mort inútil i vam col•laborar al genocidi d’un poble desarmat i afamat...” . Pensatiu, es va acaronar el bigot. De sobte, esclafí en un riure explosiu.
Morí en la detonació.