Si fóra, posem per cas, un senzill bolígraf, m'obligaria a obrir els ulls per intentar entendre aquesta actitud de rebuig que la majort part dels estudiants sent quan em veu. Si fóra pissarra, per exemple, m'alçaria, orgullosa i solemne, i encendria aquells cervells apagats amb les espurnes del saber tímid que la humanitat ha anat maquillant-me sobre el rostre durant anys i panys. Si fóra llibre, obriria de bat a bat les ales i invitaria les fantasies amputades a navegar per les onades infinites de tinta fins a descobrir les coves on niuen les llengües que bressolen la humanitat. Si fóra, podria ser, una modesta goma, ventaria, amb grans arabescos, els titubejos i la desgana, i deixaria que els regles i els escaires, còmplices de la restauració de la curiosiotat, traçaren nous camins, des de les llars fins als pupitres.
Si fóra clarió, llapis, xinxeta, estoig o tisores m'alçaria en peu de pau per demanar a l'univers que tornara a encendre totes les bombetes de raciocini que han il·luminat la història de l'ésser humà, perquè puguem continuar avançant lluny del tint fosc de la mediocritat i del vernís esvarós de la ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada