diumenge, 13 de novembre de 2011

Agafaria unes tisores i retallaria lentament els contorns del meu país. El desenganxaria amb delicadesa i l'alçaria per espolsar-lo ben fort i fer caure la porqueria acumulada en els segles d'immobilitat. Amb unes pinces, arrancaria, un a un, els paràsits que hi han niat i l'han fet malbé a força de xuclar-li les entranyes. Unes agulles i els fils de la memòria m'ajudarien a repassar el passat i a embastar les costures del futur. En acabant, depositaria el territori, renovat i lliure, sobre la mar turquesa, lluny de les tempestes violentes de l'odi. Finalment, en cada cruïlla, en cada muntanya, en cada porta, brodaria el nom d'un avantpassat per deixar-hi escrit a la llum del dia el nom dels amos del meu país.

Ho promet: aprendré a cosir.

1 comentari:

Frac ha dit...

M'encantaria, Maria Jesús, passejar pels carrers d'aquest país.Ensumar l'aire net i la mar transparent.Seria tota una experiència de dignitat retrobada. Molt bonic.
Salut.
PS.Quan aprengues a cosir ja ens faràs una classe, supose que debades.