dissabte, 26 de novembre de 2011

Ha mort Danielle Miterrand i la recorde en una pantalla d'una televisó dels anys 70, a París, amb el meu pare explicant-me amb la satisfacció de l'emigrant, de l'exiliat d'una Espanya miserable i franquista que ha aterrat a un país on es mastega la llibertat, que el marit, François, el socialista per antonomàsia, és quasi bé el seu heroi. És curiós com, cada volta més sovint, gent que ni tan sols he conegut personalment, se'n va i m'arranca bocins valuosos de records privats. Estan desmuntant l'escenari de la meua vida i cada vegada hi ha menys llum per il·luminar-ne els racons.