dimecres, 30 de novembre de 2011

Per tots els déus! Estic feta un porc! Estic coberta, de cap a peus, de brutícia, de fang, de sang, d'excrements, de vòmits, de diarrees i de cadàvers podrits. He estat tot el dia escorcollant en un abocador infecte. Què voleu? Sabia que si regirava bé les deixalles de la societat, al remat, el trobaria. Des de l’alba, he alçat restes d’ànimes pudentes de delinqüents de guant blanc, he obert bosse...s putrefactes d’exaltacions a una Espanya d’alcanfor, he buidat botelles de baves xenòfobes, he esclafat restes de dignitat i he respirat els vapors enverinats dels nous governants. I, de sobte, quan el sol estava a punt de girar-me l’esquena, l’he vist, resplendent en aquella immundícia. Aleshores, he recuperat la confiança en la meua espècie i he donat les gràcies al món per posar-me davant dels ulls la seua imatge reposada i digna, al costat de les oïdes les seues paraules de lluita pacífica, i dins del cor l’orgull de sentir-me part d’una comunitat resolta a no deixar-se engolir per la grolleria.
Gràcies, senyor Sampedro.