dissabte, 11 de febrer de 2012

Temor

Cada cèl•lula del nostre cos pertany als avantpassats.
Som el resultat d’existències que ens han precedit i que han maldat per dominar els senders feréstecs de la humanitat per nosaltres.
Som una continuïtat, un tot; però també som una marca irrepetible en el camí del temps, uns grans de vida única en l’univers de la mort.
Som l’arca on dormen les llegendes i les tradicions que han reptat fins a les nostres oïdes des del silenci del passat.
Som el bagul dels mots gastats que romanen protegits en el fons de les nostres goles.
Som la botella de vidre que conté les ones mil•lenàries que l’arena ha xuclat.
Som la bossa de seda que resguarda en la foscor les llavors que ens han alimentat.
Som la capsa multicolor dels riures i de les victòries.
Som el taüt del dolor que no hem pogut soterrar.
Som l’esperança d’aquells que moriren desesperançats.

I jo, del futur, el que més m’esglaia, és oblidar d’on vinc.