dimecres, 27 de juny de 2012

Hui, dia de sentiments a flor de pell. Per diversos motius. Amb diverses persones. En llocs diferents.


És curiós com al final del recorregut, de vegades dolorós, de vegades amé, al remat, a l'últim revolt, en l'últim adéu, tot allò superflu pel qual una vegada t'hi vas jugar la vida, l'honor i la paraula, desapareix d'immediat, engolit per la nostàlgia que ja aguaita els ullals esmolats, i el que roman, senzillament, lúcidament, inequívocament, són les persones. Ni més ni menys. Les persones. És a dir els amics.