dimarts, 17 de juliol de 2012

Va voler llançar els seus dits de cotó per enfonsar-los en les cabelleres vivaces de les herbes. Va buscar les branques dels arbres per sacsejar-les i fer-ne caure perles de pluja. Com un orfebre meticulós, va disposar sobre el cel els noms de totes les joies que havia conegut. De sobte, però, va udolar. El seu crit va ressonar com un plany universal que es va esmunyir sobre les roques cendroses de les muntanyes.


Quan va comprendre que el seu món havia mort, el vent va embogir.