dimarts, 14 d’agost de 2012

Diversos testimonis, que a hores continuen ingressats en un centre hospitalari, alguns en estat de xoc, afirmen que ahir de vesprada, a la ciutat de València, van vore un jove, d'aspecte corrent que, de sobte, esquivant el segureta unflat com una roda de tràiler, entrava, amb aire indiferent i mirada relaxada... en una llibreria!!!


Durant els primers minuts de confusió, alguns clients de la botig...a, plena a petar de professors i altres gremis marginals, atònits davant la irrupció violenta d'aquell monstre, van estar temptats d'arrear-li al perol amb les seues bosses de mà, en una actitud d'autodefensa perfectament entenedora. Tanmateix, una de les caixeres, s'interposà entre la bèstia i els ciutadans permanentment retallats, en un intent de salvaguardar aquell exemplar en via d'extinció. Mentre avisaven les foques de l'ordre públic, la jove dependenta va intentar comunicar-se amb ell. De primera, el xicot, acorralat contra una paret tapissada de bíblies fosfos (última moda al Vaticà) la va mirar amb la mateixa expressió que un bou embolat amb els ulls fregits pel foc contempla el fava descervellat, destrellatat i desneuronitzat que li acaba d'encendre les torxes. La treballadora, però, tement que aquell ésser desconegut i, per tant, de segur, violent, malfaener i deslleial, destrossara la botiga dels seus amos que tan generosament li regalaven els 600 euros mensuals a canvi de la seua activitat laboral les 24 hores al dia, la treballadora, dic, intentà, més xula que un rei caçador furtiu o un president rescatat dincògnit, comunicar-se amb l'animalet. Després d'uns quants intents en què l'adolescent lector no va reaccionar davant dels "guai" "mola, nano?" o "stàs fumat?", llançats a crit pelat des de la distància, finalment va ser una antiga professora (ara, prof, per les retallades) qui, amb el pensament posat en les paraules del gran pensador del segle XXI, Cotino, va arremblar l'ecografia d'una embarassada que es trobava al local i, alçant-la per damunt del seu cap, començà a avançar, sola davant del terrible perill, (com sempre havia treballat, tot s'ha de dir) cap a la mort i cridant no eres un montre eres un ésser humà. El jove, pàl.lid davant d'aquell descobriment, es va rendir i va caure agenollat en braços de la prof que, immediatament embolcallada pels aplaudiments, abraçades, besos, pessics i porrades dels assistents i de les foques de l'ordre públic, va afirmar, plorant democió, que sempre havia sabut que hi havia hagut joves que llegien d'amagat però que mai de la vida es pensava que se'n trobaria un de cara, com acabava d'ocórrer.

Quant a l'especimen de lector, els agents se l'emportaren d'immediat i el van restituir al centre d'internament de jocs electrònics d'on havia escapat.