dijous, 25 d’abril de 2013

Crisi

Açò no hi ha qui ho resistisca. Duc dos dies sense dormir. Sent que el cor batega amb força, que les mans em tremolen, que la sang em bull a les venes. Pense que m'he de tranquil·litzar, que he de prendre-m'ho amb filosofia, fins i tot, amb humor. Em dic que tot és qüestió de desitjos, de gustos i, per què no, d'amistats... Però sé que en el fons estic perduda. Que no tinc remei. Que cada any em passa el mateix. I és que és tan, tan, tan difícil decidir quins llibres em compraré a la Fira!