diumenge, 9 de febrer de 2014

Si fóra reina

Si jo fóra la reina, ara mateix em rapava la permanent, em pintava les ungles de fosfo i em feia uns tatuatges en la zona vip del cos. Després em col·locava una Harley entre cames, i em xuplava el desert de Gobi de dalt a baix i de baix a dalt i torna a començar, per allò de posar quilòmetres entre Espanya i moi . Amb uns cascos de mig metre de circumferència en cada orella reial, i uns altaveus grans com una bona estafa pepera, amollava alhora, a tota virolla, la discografia completa de Deep Purple, Queen i Alice Cooper, per tal de donar quatre lliçons de bona música al flautista d'Hamelín de successor que tinc i, de rebot, per intentar distraure'm dels pensaments funestos.
I és que contemplar com el teu gendre ha encistellat la teua filla i uns quants negocis foscos és dur; descobrir que la teua menuda s'ha casat amb un catàleg de Burda, també; i que el teu nét major és una escopinyada borbònica, cou un ou; però el que és insuportable, per dolorós al cos, al cor i a la vista, és presenciar com el teu reiet es deixa tunejar com si fóra el capot del cotxe d'un poligonero. No vindrà el dia que el tornaran de l'hospital en versió turbo?

Ai, pobra Sofia, en el nom portes la penitència. Quin sofiment, Sofi, ser la més sàvia del clan i haver d'empassar-se aquests sainets! Quina família! No m'estranya que n'estigues reialment fins a la corona. Nosaltres també; de tots vosaltres, reina, fins als coro...llons!