dimecres, 9 d’abril de 2014

Hi ha paraules-alba, que et desperten els ulls i l'ànima. 
També hi ha paraules-ona, que et bressolen les penes; paraules-mòmia, que et paralitzen l'alegria, paraules-tija, que et redrecen les il·lusions o paraules-llavis, que et besen el cor. 
Les meues preferides, però, són les paraules-sal, aquelles que diluïxen el gel del rancor, que fonen la ràbia, que obrin el somriure i impulsen l'abraçada. 
En són poques, però ho són tot.
Per favor.
Gràcies.