diumenge, 7 de gener de 2018

L'antídot

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 6 DE GENER DE 2018
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV


És sabut que la cultura és la base de l’educació i que, independentment que tracte temes universals o banalitats quotidianes, que versione biografies anònimes o fets històrics, és una guia per a la nostra existència. Ens submergeix en mons on evolucionem sense necessitat d’oxigen perquè ells són l’aire que alimenta la mirada i l’enteniment. Aquest regal entranyable és el que configura una ciutadania amb recursos per entendre, reflexionar i decidir.
La nostra societat, ara per ara, sembla refractària a qualsevol immersió intel·lectual. Les estadístiques ho confirmen: llegim poc, ignorem el cinema, el teatre, la música en viu, els debats... Què ens queda si passem de puntetes davant de l’expositor dels nostres artistes, si fugim de les aromes que perfumen els pensaments? Una experiència eixuta, sense els regalims de fantasia que endolceixen la vida, on acabarem abduïts per la boira lletosa del no-res.
Els agents implicats en aquests serveis es queixen de la manca d’ajudes, del feble reconeixement i de la quasi nul·la resposta del públic potencial. Resultat: llangueixen llibreries, sales de concerts, festivals, i se soterren projectes.
Més enllà dels recents esforços de les institucions públiques, hem d’aplaudir qui intenta revertir aquest erm descoratjador des de la societat civil. Em referisc a les associacions formades per persones que, de manera desinteressada, ideen activitats culturals per a qui les vulga gaudir. Parle de l’Àgora de Tavernes Blanques o de l’Ateneu de Bétera, exemples admirables entre els centenars de col·lectius que malden per dibuixar horitzons nous presentant novetats literàries, projectant pel·lícules, organitzant festes per als menuts...
Un bon dia, un grapat de veïns i veïnes van posar en comú temps i esforços. Era hora d’arrancar la maquinària que buscava suplir els cràters intel·lectuals creats per dirigents polítics gens avesats a consumir productes que induïren a la reflexió. Les seues convocatòries són colps de puny amables, alés frescos encabotats a capgirar la mediocritat i a oferir altres paisatges que ens sacsegen les bastides de les creences. Són anhels per a excavar túnels que ens permetran trobar la porta d’eixida a tanta ignorància.
La cultura és l’antídot al fanatisme. És el territori on habita la tolerància i on creix la llavor de les minúscules però transcendentals revolucions. I allí és on hauria de trobar-se una ciutadania que es vol lliure.