ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 26 DE FEBRER DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
“Dels estius recorde un pou vora el parral,/dels
hiverns els porrats i la costura,/i els melons de penjar i algun poema,/i la
dolçor estranya de la canyamel” (C. Sánchez-Cutillas)
Els records relacionats amb els paisatges més personals,
units als aliments que ens perfumaven l’esperit. Topofília s’anomena aquest
llaç afectiu entre nosaltres i allò que ens feu de llar. El teixim a base de
fluxos de pensaments i de sensacions que van i venen, es desfan i es refan i
ens permeten subjectar l’arquitectura del nostre passat sense el qual, desarrelats
i orfes, desapareixeríem de la Història.
Tot això ho pense mentre m’estic a la Plaça Major de Meliana, un poble de l’Horta nord,
gaudint de la cita anual que el municipi dedica a la gastronomia. MENJA’T
MELIANA es diu el festival que reuneix professionals de la restauració,
del món de la producció, confiters, crítics, representants institucionals,
empresariat... amb la finalitat de recuperar receptes de la cuina tradicional
(la paella de fetge de bou i les postres de cacau del collaret en són els reis)
però, per damunt de tot, d’apostar pels productes de proximitat, pels cultius de
l’horta viva que encara inunda la comarca a pesar dels entrebancs que pretenen
arrabassar-nos-la. Són persones que s’apliquen, en definitiva, a retre
homenatge a una part enorme de la cultura com és la gastronomia, és a dir, la
seducció del paladar. Aquesta manifestació és la que, enmig de paelles
fumejants, vi del terreny, bocins de cacau ensucrat i molta fraternitat, ens
ofereix la conjunció perfecta entre passat, present i futur: un passat
valuosíssim que, en altres aspectes també (lingüístic, cultural...), uns per
altres hem anat desdibuixant o abandonant; un present en el qual hem de
rescabalar-nos dels errors comesos; i un futur on la nostra identitat s’ha
d’assegurar una presència digna.
L’escriptor francés Maupassant deia que la
cuina és alquímia d’amor. El poeta V. A. Estellés ho confirma:
“Res no m’agrada tant/com enramar-me l’oli cru/el pimentó torrat,
tallat en tires./Cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes
de la terra”
A Meliana, ja esperem amb deler el pròxim esclat d’aquesta alegria
íntima i alhora col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada