tag:blogger.com,1999:blog-37082029253901109422024-02-19T03:23:13.108+01:00Blog de Maria Jesús BoltaMaria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.comBlogger439125tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-87538876919714855602024-01-20T18:51:00.009+01:002024-01-27T18:55:38.660+01:00Temps perdut<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 20 GENER DE 2024<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #262626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">2024. Enguany celebrem el centenari de <b>Vicent
Andrés Estellés,</b> el poeta més important en la nostra llengua després d’<b>Ausiàs March.</b> De sempre, els seus
versos ens han acompanyat en el rescat del nostre patrimoni gràcies a un bon
grapat de persones que s’han esforçat, des de múltiples fòrums, a mantenir-ne
viva l’obra. Ara mateix hi ha en actiu diferents projectes amb la intenció que tota
la gent puga llegir les seues declaracions d’estima per la terra i
reconéixer-s’hi. La Coordinadora Pro Fundació Estellés ha posat en marxa la
campanya “Cent d’Estellés” que pretén activar la societat civil a retre
homenatge al poeta. Publicacions, teatre, exposicions, taules redones, festes,
sopars, recitals, iniciatives d’ajuntaments, associacions o particulars, tot
servirà per enaltir la imatge del cronista de Burjassot i la de qui som i qui
volem ser.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #262626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Mentrestant, el conseller de Cultura, només desembarcar al càrrec, va anunciar
que no hi hauria cap cobertura institucional per a la celebració de l’any
Estellés. L’home, a més, va començar a censurar sense miraments revistes, actes
culturals, centres de difusió d’obres literàries dels nostres autors i autores,
etc...; és a dir, es va llançar a aplicar a toc de corneta el primer manament
del seu govern: eliminar qualsevol mostra de promoció del valencià. Però l’animadversió
que supura dels dirigents de dreta i d’extrema dreta, i que pretén conduir-nos
a una batalla permanent, ha rebut una resposta tan contundent com pacífica. Qui
no s’avergonyeix dels avantpassats, ni d’allò que van construir i ens van
llegar, ni de la llengua que ens van transferir des de la intimitat, aquesta part
de la societat que es manté fidel als seus orígens, segueix adherida amb força
a l’art i la literatura que ens dibuixen la història, a la música que ens
atorga oxigen i a totes les actuacions en valencià que portem ancorades al cor.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #262626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">És una pena que uns pocs hagen decidit renunciar a tan belles
manifestacions i castigar qui les defensa. Però és temps perdut. Perquè
nosaltres continuarem abraçant l’herència rebuda i mirant-nos en els versos
d’Estellés, un dels espills on queda reflectida la nostra autèntica identitat.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-87539924214200415182024-01-06T18:49:00.009+01:002024-01-27T18:51:08.152+01:00Confetis<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 6 GENER DE 2024<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al
llarg dels anys som testimonis de situacions extraordinàries que ens pinten un
somriure als llavis i ens engrandeixen el cor de l’alegria. Són aquells successos
que no oblidarem mai perquè ens van marcar positivament i ens feren madurar: des
del naixement d’una criatura a la superació d’una malaltia; des de l’obtenció
d’un diploma a la firma del primer contracte laboral o a l’aparició d’algun
ésser humà que ens segresta l’esperit i ens fa volar de felicitat. Qualsevol d’aquests
fets, i molts altres, són els que acabaran perfilant, grosso modo, la nostra
línia biogràfica més alegre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Així
i tot, a banda, en cada persona també hi ha una infinitat d’actes igual de
fascinants i prodigiosos però més quotidians, abundants i, per això, més
ignorats. Solen ser manifestacions tan integrades en la nostra existència, que ens
hi hem acostumat i hem extraviat la capacitat de veure’n la brillantor o de
sentir-ne la dolça aroma. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No
em referisc a la parafernàlia d’aparells elèctrics i electrònics que busquen
suplantar-nos en el món, ni als moderns mitjans de transport que alternen amb
l’automòbil, ni als exèrcits de drons que solquen l’horitzó a la recerca
d’informació privada o per dibuixar figures sobre el firmament. Parle de
fragments de gestes, de confetis d’accions meravelloses que ens arriben de tot
arreu, a tothora, i que nosaltres tractem sovint, en el millor dels casos, amb una
indiferència absoluta.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Una
anciana busca i troba la mà de la filla. Un jove et crida i et lliura la
bufanda que acabes de perdre. Un ocell s’instal·la al balcó i canta per a tu. Un
vianant dona les gràcies al vehicle que s’ha detingut per deixar-lo passar.
Algú aguanta, pacientment, la porta d’un local mentre la gent n’ix. Al cel, els
núvols formen una galeria de personatges i t’entretens a identificar-los. Una
amiga et fa un obsequi perquè sí, per pura estima. L’amable caixera d’un
supermercat t’ajuda a omplir la bossa. Al metro, un senyor major ofereix el seu
seient a un xicot que coixeja. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fem
visibles tots aquests moviments que aparenten ser insignificants. Elogiem-los. Atorguem-los
cos i força; són els que ens regalen la bellesa de vida a què aspirem sempre.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-77965405216129148802023-12-23T18:46:00.008+01:002024-01-27T18:48:53.325+01:00Pintar el món<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 23 DESEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquesta
és la meua última columna del 2023. La podria haver aprofitat per elaborar un
repàs detallat de l’any i destacar-hi les grans alegries i totes les seues
brillantors. La podria haver dedicat a les criatures que estan a punt de submergir-se
en una màgia creada pels adults per tal d’insistir en valors com la pau i
l’amor. Em podria haver entaforat en la irreflexiva eufòria consumista que ens acompanya aquests dies.
Fins i tot, podria haver reproduït fragments de nadalenques o rondalles
valencianes que alguns dirigents ressentits s’alegrarien de veure desaparéixer.
Lamentablement, però, enguany no crec que arribe a fer-ho. Tot i les
microscòpiques il·lusions quotidianes que són les que en realitat ens subjecten
surant en la superfície de la vida, em sent incapaç, ara mateix, de
confeccionar un darrer text per cantar i ballar la felicitat que ens envolta, a
nosaltres, habitants d’una minúscula part del planeta on encara es pot viure i
sobreviure, on ens podem alimentar de forma adequada, disposar d’assistència
mèdica, de centres d’estudis, de llocs desbordants de cultura i de paisatges
serens. Per què? Perquè és perfilar sobre el full la calidesa de les paraules celebració,
harmonia, família, infants, regals... i el meu cor s’encongeix de dolor, i l’esperit
vola allà on éssers humans de totes les edats i condicions intenten subsistir al
terror de les humiliacions i de les tortures, de les persecucions i dels
assassinats. Dels genocidis. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per
això, el meu article de festes de desembre és un desig. Millor dit, un repte.
Un repte alhora desolador i reivindicatiu que hauríem d’imposar-nos per a l’any
que entra: tornar a pintar el món de colors. Exigir pertot arreu la claror
nítida d’un cel verge de bombes. Forçar que el blanc de la sensatesa s’estenga
pels territoris assetjats. Recuperar el bronze de les terres conreades que ens
nodreixen. Arrancar dels enderrocs els horitzons de natura i vitalitat. Mantenir
en el record la fisonomia d’or de totes les víctimes innocents. Cobrir de gris,
fins que s’ofeguen, els noms dels criminals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per
les mirades irisades que són i per les que seran, omplim la Terra d’estima. Hi
som a temps. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Bon
destí.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Bones
festes.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-71596979084431009752023-12-09T18:44:00.007+01:002024-01-27T18:46:42.668+01:00Escriure a mà<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 9 DESEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Arriba
Nadal i les criatures envien milers de cartes al Pare Noel, als Reis d’Orient o
a qui s’encarregue de complir els desitjos nadalencs. No s’hi val un correu
electrònic ni un whatsapp. Res d’enviar un àudio o un pòdcast. Si algú vol
participar en el joc ha d’agafar bolígraf i paper i posar-se a escriure... a mà. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fa
molt, però, que els adults vam abandonar el costum d’escriure cartes amb un
simple bolígraf entre els dits. La part més jove de la societat n’ha redactades
ben poques; la part més madura fa tants anys que va abandonar-ho que quasi ni
ho recorda. En l’actualitat, ens comuniquem a través de les pantalles de forma ràpida
i poc donada a fantasies literàries o lingüístiques, que solem substituir per quatre
emoticones. El llenguatge hi és directe, el lèxic minimalista, les abreviatures
abundants i els signes de puntuació fantasmes del passat, amb la qual cosa la
llengua s’empobreix dia a dia. I ens preguntem: per què fugim d’escriure a mà? Senzill:
perquè requereix més temps i dedicació que emetre un grapat de caràcters, un
GIF o un vídeo. És cert que quan t’aboques sobre el full no hi cap la
improvisació i, de seguida, sorgeixen les inseguretats: és presentable la
nostra cal·ligrafia o ha quedat anul·lada per l’omnipresència dels teclats?
S’hi tindran en compte les faltes d’ortografia? Què dir i com dir-ho? Què
resumir i què detallar? Com superar la dificultat de plasmar-hi els nostres
sentiments? En definitiva, de quina manera encisar qui ens llegirà amb paraules
dibuixades en la distància? <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No,
no és fàcil, però el fet de traçar nosaltres els signes de l’alfabet i de no
refugiar-nos darrere d’un teclat, ens implica infinitament més en l’escrit. Quan
decidim traslladar allò que duem al cor sobre un paper, mentre n’organitzem els
paràgrafs, en busquem els mots adequats, ho repassem una vegada i una altra i ens
esforcem per embellir al màxim la nostra lletra, estem homenatjant des del
primer instant la persona a qui va dirigida l’epístola, estem construint-li el
regal d’una bona escriptura, un regal tan íntim, únic i insubstituïble com ho
és l’afecte que sentim per ella. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-85493821156025403682023-11-25T18:42:00.005+01:002024-01-27T18:44:38.165+01:00Qui no seríem?<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 25 NOVEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fa
poc vaig assistir a la representació de l’obra <i>L’últim ball</i>, magníficament interpretada per <b>C<span style="background: white; color: #222222;">arles Alberola</span></b><span style="background: white; color: #222222;"> i <b>Alfred
Picó</b> sobre les velles glòries del nostre teatre. A</span>l cinema, vaig
veure <i>La mestra,</i> de <b>Sergi Pitarch, </b>un homenatge a <b>Marifé Arroyo</b> que, durant la Transició,
va defensar un projecte educatiu que enarborava la igualtat i el valencià. L’altra
nit, vam celebrar el lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira, un dels certàmens
literaris més importants en la nostra llengua. Dimarts, a la Universitat, vaig festejar
el Dia del llibre valencià participant en la lectura col·lectiva del <i>Tirant lo Blanc</i>. Ahir, vaig adquirir
cinc novel·les acabades d’editar, de reconegudes autores i editorials de casa
nostra. Per si fora poc, cada dia arriba informació sobre multitud d’activitats
en valencià: concerts, presentacions, conferències, taules redones, propostes
al voltant de figures literàries de la talla de <b>Vicent Andrés Estellés o Carmelina Sánchez-Cutillas...</b> Podem dir
que, malgrat la foscor que ens envolta, gaudim d’una enèrgica producció cultural
en valencià gràcies a l’esforç de moltes persones; una producció ben acollida
per centres escolars, biblioteques, ajuntaments, col·lectius diversos... però,
sobretot, per un públic format i informat, capaç de valorar la bellesa de les creacions
i atorgar-los el lloc que es mereixen en el món artístic. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Que
ens agradaria que la nostra llengua s’usara amb més fervor? És clar. Que ens
hauria enorgullit, per exemple, que el recent restaurat Palau dels Valeriola s’expressara
en valencià, i no solament en castellà i anglés? I tant. Per això, cal insistir
a reclamar més i més cultura en valencià. Però, per no defallir, també és
necessari conrear l’orgull d’allò que som, anul·lant les accions i paraules de
qui es mofa del nostre patrimoni creatiu i lingüístic i s’encabota a destruir-lo.
I és que, diguen el que diguen, formem part d’un poble que continua vivint i manifestant-se
en la seua llengua. I és un goig. I un compromís enorme. Perquè, em pregunte, si
no fora així, si fórem incapaços de reivindicar les nostres arrels, si acabàrem
claudicant, en què ens convertiríem? Què seríem? Qui ja no seríem?<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-26941917792576546632023-11-11T18:40:00.008+01:002024-01-27T18:42:12.847+01:00Restes<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 11 NOVEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
càmera de televisió deambula pel paisatge terrorífic: són les sis o set plantes
d’un edifici que s’amunteguen les unes sobre les altres i formen una muntanya d’enderrocs,
cables, fumagueres i detonacions. A través de la façana bombardejada es veuen algunes
de les habitacions de qui hi residia. De sobte, una imatge en paralitza el recorregut.
Ho identifiquem bé: és un sofà quasi sencer que es manté recolzat contra la paret
color vainilla d’un saló. Encara hi ha un parell de coixins, ara bruts de cendra
i terra, apilonats en un dels braços. Però allò que ens reté la mirada és el
que ha quedat sobre la tauleta baixa de fusta: uns llibres oberts que semblen esperar
el retorn del seu lector. Instintivament, escodrinyem els voltants de
l’apartament per si de cas per algun miracle, en els quals ja fa temps que hem
deixat de creure, fera acte de presència la persona a qui pertanyen les lectures.
Però el que un dia fou llar de desenes de famílies, carrer, barri, jardí de
cites amoroses, parc de jocs, zona comercial freqüentada i lloc de salutacions entre
veïnatge, ara és un camp de batalla sense punts cardinals on tot s’inclina cap
avall: cases, existències i esperances. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’angoixa
ens fa tornar al sofà orfe per, com en un homenatge carregat de dolor, recordar
la calor de les mans que fullejaven pàgines, els ulls que en resseguien les
paraules i el cos que s’hi abocava abduït per un univers literari generós. Ens
ofega el dubte: era un adult que aprofitava el silenci abans de l’arribada de
la família? Una jove que estudiava l’examen que l’havia d’espentar cap
endavant? Una criatura fent deures? Una anciana que venia de la biblioteca? Un professor
preparant classes? No ho sabrem mai perquè qui li ha destruït la vida també s’encarregarà
d’esborrar-ne la identitat i diluir-ne la memòria, la seua i la dels milers de víctimes
que ja són cendra. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ens
allunyem del sofà i dels llibres, ens retirem respectuosament del saló i de la
ciutat, de les empremtes de les espurnes de biografies assassinades, i
arranquem a córrer de pressa, sense descans, perquè hem de continuar denunciant
al món l’intent de genocidi d’un poble estripat per les garres d’un monstre odiós. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-53353481218333935382023-10-28T18:38:00.008+02:002024-01-27T18:40:24.447+01:00Una Plaça que és nostra<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 28 OCTUBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No
es podia haver triat un nom més suggestiu i bonic: Plaça del Llibre. És a dir àgora,
fòrum, pessic de ciutat que, durant uns dies, esdevé regne de les narracions de
paper. Un oasi de tranquil·litat, freqüentat per visitants que hi passegen
amunt i avall, fullegen tota classe de textos, en compren, tenen accés a les activitats
d’animació lectora, es relaxen amb els concerts, riuen amb les propostes per a
les criatures... I és que la Plaça del Llibre és una vitrina anual de la
literatura en valencià, incloent-hi també el camp de la il·lustració i l’editorial;
un acte de difusió i foment de les nostres lletres; una festivitat que s’ha
anat consolidant amb èxit, any rere any, gràcies a totes les persones que s’hi
han implicat. És la major exhibició del treball, creativitat i qualitat del sector
professional del llibre. I en són desenes els exemples que es poden localitzar
a les casetes d’aquest mercat de la imaginació i la fantasia a l’aire lliure.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Així
i tot, el 2013, la primera edició de la Plaça del Llibre es va fer en un lloc tancat,
a l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. Per què? Perquè manava el partit de Rita Barberà i es veu que no
els atreia la lectura, i molt menys en valencià. Però uns anys més tard, quan
una onada de vent refrescant va sobrevolar la nostra terra, les editorials van eixir
al carrer i, per fi, la Plaça del Llibre es va muntar on li pertocava: al bell
mig de la plaça de l’Ajuntament de València. Hui en festegem l’onzena edició i </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">les
autoritats actuals n’han tornat a defugir el compromís; l’esdeveniment ha hagut
d’emigrar i buscar-se un altre espai. Gràcies a la implicació de la Universitat
de València, l’ha trobat: el magnífic Jardí
Botànic. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
l’actualitat, vivint en el món que vivim, hi ha poques coses que il·lusionen
més que topetar-se amb molta gent junta celebrant pacíficament l’art d’escriure
en la nostra llengua. Si els governants són incapaços d’entendre-ho, cal recordar-los-ho:
allà on s’exhibisca cultura en valencià, siga de la forma que siga, sempre hi
haurà ulls per contemplar-la, esperits per delectar-se’n i aplaudiments per enaltir-ne
el camí. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ens
veiem a la nostra Plaça del Llibre?<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-82084325757459706622023-10-14T18:35:00.006+02:002024-01-27T18:38:07.490+01:00De l'amor i la guerra<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 14 OCTUBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #161616; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A la vora de la piscina, dos parotets fan l’amor. Bé, no sé si aquests
insectes de l’orde dels odonats ho expressarien d’aquesta manera. És possible
que parlaren d’emparentar-se, de procrear, de continuar l’espècie. Així, a
seques. Sense sentiments pel mig. Perquè els sentiments són, quasi en
exclusiva, cosa nostra. O això s’encabota a creure la humanitat. Per aquesta
raó ens sentim espècimens formats d’àtoms d’empatia i de generositat. Des que
naixem, ens eduquen per ser tot tendresa i permetre un dia donar ales a un
capvespre perquè ens erice la pell; a un desig anhelat perquè ens paste el cor;
a paraules toves perquè ens humitegen la mirada. Són tants els instants que ens
reblaneixen l’ànima, que podem afirmar que vivim submergits a tothora en un embolcall
d’emocions. I és que en realitat, deixant de banda l’arquitectura científica
dels nostres cossos, som, per damunt de tot, baüls carregats de sentiments que
es mouen per la vida. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #161616; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De vegades, però, aquests brancatges de passions, si són mal
entesos, també ens paralitzen, ens torcen i ens duen a declarar escenaris de guerres
organitzats per les nostres consciències (ben sovint, cruels i implacables) per
salvar fronteres, religions, patrimonis... Com des de fa una eternitat arreu de
tot el món. Com des de fa uns anys a Ucraïna. Com des de fa dècades a Israel i
Palestina. Perquè, partint de l’amor, hi ha qui arriba a odiar i acaba oblidant
els bellíssims referents inicials i justificant la violència en qualsevol
forma. Algunes passions nostres ens poden portar a activar les enemistats i a obligar-nos,
amb el pas del temps, a situar-nos en un terreny volcànic que entrara en
erupció tard o d’hora. Després, un bon dia, passades les batalles i les ràfegues
d’agressivitats, ens mirarem les mans i descobrirem que les tenim buides; que
ja no ens queda cultura, ni esperança, ni bellesa de l’existència. Tan sols, de
vegades, l’orgull de la supervivència. Res més que això. Tan miserable com
marcit. Perquè, passe el que passe, només serà una minúscula victòria plantada sobre
un cos fet de destrucció, ganes de venjança i improbable reconciliació. Un
present i un futur sobre un cos inert de mort.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-15363621358020378732023-09-30T18:33:00.009+02:002024-01-27T18:35:29.875+01:00E oberta<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 30 SETEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per
fi, ha començat el curs escolar. Poc ha faltat perquè el professorat hi arribe tard
el primer dia, donat el desastre de l’adjudicació de places al setembre. I ha
estat a un pèl que les directives no tingueren els horaris enllestits, pels
canvis de Conselleria d’ultimíssim moment en alguns lots d’hores. A fi que el caos
no fora majúscul, els claustres, com ja és costum, s’han arromangat perquè les
classes arrancaren a temps, i cada estudiant ja ocupa el seu pupitre amb la il·lusió
intacta que caracteritza l’inici de tot projecte.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però
per si ens havíem quedat amb ganes de més marejols, ara el govern ens informa del
pas següent de la seua política educativa: anar a pel valencià. Adverteixen que
la nostra llengua, igual que totes les altres, ha de ser enriquidora, no conflictiva
ni imposada. Per això, una de les mesures urgents que adoptaran per millorar la
situació de la llengua que tant estimen és suprimir-la en aquelles àrees del
territori valencià on es parla sobretot castellà (i on, <i>ergo</i>, faria més falta). El motiu, insisteixen, és que són zones que
no la necessiten. Això, òbviament, no afectarà les altres propostes
lingüístiques. A quin sant! Ni al castellà, ni al francés, llatí, grec o
anglés. Per què? Imaginem que per ser eines de comunicació de tot Ademús, el
Toro o Villena, per posar només uns pocs exemples de bilingüisme profund. I com
s’explica que un partit prenga la terrible resolució de fer desaparéixer una
llengua cooficial del programa educatiu de l’alumnat de tots els nivells, és a
dir, d’intentar esborrar-la definitivament de la societat? Perquè, tal volta, no
és la llengua dels dirigents; o perquè el que diuen i decideixen sobre el
valencià és com si ho hagueren de dir i decidir sobre el swahili. O el francés
de Quebec. És que no hi trobe més explicació. Perquè aprendre i conéixer la
llengua del lloc que t’acull no és imposició; és cultura. I educació, herència,
estima...<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I
ara què fem? Reclamar justícia. Però abans, reclamar respecte. Per la nostra
llengua, que demostren cada dia que no és la seua. Per la nostra història. Per
aquesta terra que, encara que la menyspreen, avançarà sempre amb la cara ben alta
i la E ben oberta. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-68310962277805814792023-09-16T18:28:00.006+02:002024-01-27T18:33:11.449+01:00El mateix crit<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 16 SETEMBRE DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al
Marroc, un terratrèmol suspén milers de vides. A Líbia, un huracà: 7 000
víctimes i 10 000 desapareguts. Persones mortes, ferides, òrfenes, sense llar...
Les imatges que ens n’arriben ens deixen l’ànima esgarrada. Durant els primers instants,
bull la informació que va delimitant les zones i la magnitud de l’horror, i el planeta
sencer es confessa disposat a rescatar, proporcionar aliments i consolar. Sembla
que les tragèdies ens fan eixamplar el cor perquè hi tinguen cabuda tones d’empatia
i d’estímuls envers les persones afectades. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Això
no obstant, no tot el món és tan solidari. Lamentablement, hi ha qui considera
que la seua existència minúscula està més necessitada d’atencions que qualsevol
altra cosa. Un exemple: el rei del Marroc, que quasi resideix fora del seu país,
va tardar una eternitat a pronunciar-se i, quan ho va fer, va ser a través d’un
simple comunicat. Per desgràcia, aquesta classe de comportament es veu pertot
arreu. Sempre ocorre que, superats els primers moments d’angoixa d’un drama,
quan la informació comença a repetir-se i no s’acobla a la velocitat de la llum
a la qual exigim ara les notícies, una part de la humanitat, avorrida o
ressentida, s’espolsa runes i cendres, i es desentén de la situació per recuperar
el seu aire diví d’anar per casa. És així com les xarxes socials, on al
principi dominen les paraules d’ànims als territoris violentats (siga una
guerra, l’esclat d’un volcà, un tsunami o un atemptat), al cap d’unes hores es veuen
inundades per comentaris racistes i xenòfobs, és a dir, per la franja de la
població convençuda que tot fet té raça, nacionalitat o religió. Aquesta gent
es creu amb permís per abocar-hi els insults (que en la seua quotidianitat emet
amb la boca xicoteta), les ideologies feixistes, les frustracions personals i
tot un programa de violències verbals dignes de ser tractades per un exèrcit d’advocats.
<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però
no hem d’oblidar que els gemecs dels éssers humans destruïts no tenen credo, ni
llengua adjudicada, ni necessiten traducció. De l’est o de l’oest, del nord o
del sud, són el mateix clam de desesper. Un clam que, qualsevol dia, en
qualsevol circumstància, podria ser el del nostre propi i fràgil univers.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-44120929516534856452023-08-26T18:26:00.009+02:002024-01-27T18:28:47.005+01:00Estiu cru<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 26 AGOST DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ramona
no té vacances. Ben mirat, Ramona no té pràcticament res; no té família o,
almenys, la que se li coneix no la visita quasi mai ni se l’emporta als seus
pisos de la ciutat o als apartaments d’estiu. No té diners, perquè viu d’una
minsa pensió, resultat del matrimoni amb el difunt Vicent, que li dona just per
travessar de puntetes la setmana, comptant cada euro i disgustant-se quan s’ha
de desfer d’algun bitllet. No té amistats íntimes que li podrien fer companyia
quan baixa al carrer i ocupa el “seu” banc durant hores, sola, intercanviant quatre
paraules amb algú del veïnatge, però amb cap confident a qui explicar-li la
seua existència esfilagarsada. No té ningú per comprar-li la barra de pa o
llegir-li algunes pàgines de les novel·les històriques que tant l’encisen. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ramona,
però, sí que té una cosa, i en abundància. De fet, hi ha poques persones que la
guanyen: Ramona té anys. 81, en concret. Ramona té 81 anys i viu sola. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
trobe al lloc de sempre, vestida amb la mateixa roba negra desgastada que també
usa a l’hivern, amb un fullet de propaganda a la mà que li fa de ventall,
adreçant somriures a tort i a dret per intentar atrapar algun rostre que
s’acoste a preguntar-li com està, si ha anat la persona de l’ajuntament que li
tira una mà, què ha dinat hui...“Bon dia, Ramona!”, la salude. I es fa el
miracle. Se li il·lumina la mirada i em devora amb els ulls mentre conta que
està bé (no et dirà que està marejada), que ha eixit perquè a casa s’avorria (no
perquè sent pànic d’estar-hi sola), que havia quedat amb..., que el fill li ha promés
que... I m’estic una bona estona sentint com recita la biografia novel·lada que
s’ha construït. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
agost. El poble està buit. Els quatre gats que anem amunt i avall, acabem
concentrats al mateix supermercat i a la mateixa terrassa de l’únic bar obert. Ramona,
des del balcó de casa, ens mira. Sé que anhela desesperadament que arribe
setembre; per a ella, per a les persones que fan en solitari la travessia del feliç
mes de vacances, serà el moment de tornar a sentir que formen part de la
col·lectivitat, del grup humà que les acompanya i anima. Encara que, en
realitat, quasi ningú, ni ací, ni allà, no les espera. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-5133437824488727992023-07-29T18:22:00.007+02:002024-01-27T18:25:56.101+01:00Un esmorzar és un esmorzar<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 29 JULIOL DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Perdona,
un esmorzar és un esmorzar. I punt.”, sent que sentencia un jovenet a la colla
d’amics. Em resulta sorprenent aquest debat perquè és quasi inconcebible trobar-se
persones de més edat opinar sobre la convinença o no de posar-se a taula, allà a
les 10 del matí, per empassar-se un bon grapat de calories. I és que
l’esmorzar, a casa nostra, és una tradició profundament arrelada, d’aquelles
que dibuixen l’ADN dels pobles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sempre
he sentit justificar el nostre àpat més entranyable tirant mà del llaurador que
s’alça de matinada per atendre el reg o de l’obrer que fa front a la intempèrie,
i que requereixen, per sobreviure, avançat el matí, recompondre forces amb una bona
pataqueta, un assortit d’embotits propi d’un cardenal i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cremaet</i> de torn. En el seu moment, aquest parèntesi laboral devia
ser qüestió de vida o mort; en determinades faenes, si no tenies molta cura, el
cos difícilment haguera aguantat les dures jornades que s’estenien hores i
hores. En l’actualitat, tot i l’ajust de les condicions laborals, del predomini
d’altres oficis, diguem-ne més soferts, el panorama ha canviat poc. Cada dia grups
d’amistats o d’oficinistes s’entaulen, en una cerimònia digna d’un altar de la
Grècia clàssica, per introduir-se de ple en la panxa d’uns entrepans farcits de
mil delícies mentre els platerets d’olives, cacaus i tramussos, i els pitxers de
cervesa valsen per la taula al servei de les mans que els reclamen amb deler. És
possible que la convocatòria gastronòmica matutina no s’allargue tant com antany
perquè ara treballem d’una altra manera, que la nova concepció dels termes
salut i benestar hagen diluït botifarres i costelles i ens hàgem quedat amb la simple
talladeta de pernil i de tomata, o que el refresc americà haja desplaçat la bota
de vi, però el que s’ha mantingut amb aquest costum és la necessitat de retrobar,
al principi del dia, la nostra gent al voltant d’un plat, per pegar junts un mos
a la vida en bon ambient. Ara que pel veïnat circulen mandíbules rabioses d’intolerància
que pretenen devorar el que consideren diferent, és fonamental resguardar i defensar
allò que ens singularitza. Ací, a la nostra terra, s’esmorza. I punt.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-3608557441681092502023-07-15T18:20:00.005+02:002024-01-27T18:22:46.496+01:00Censura eres tu<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 15 JULIOL DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La seua ment maliciosa es malfia d’una obra d’art, condemna
una revista infantil o se sent violentada per un pit que alleta una criatura.
Sap que la llibertat d’expressió és un dels primers globus de color que es
llancen al cel d’una democràcia? Llibertat per cridar als quatre vents el que
eres. Llibertat per qüestionar açò o allò. Llibertat per estimar. Tot,
absolutament tot, ha d’estar impregnat d’aquest dret que només atorguen els
horitzons oberts, lliures de boques insultants i punys de ferro. La resta, el seu
esperit fosc, és censura. Dictadura. Feixisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ell censura a tort i a dret i, així, confirma que, en
realitat, és un covard que viu sotmés a un temor secular: la por a la paraula.
La paraula de l’altre, s’entén; la seua, més alta, més bròfega, més despoblada...
aquesta té via lliure. Perquè la que aclapara la seua intolerància és la veu o
les veus de la part de la humanitat que no respira com ell. Està persuadit que algunes
manifestacions culturals encoratgen les revolucions, si el poble així ho
reclama. Per això tira mà de la censura estricta que talla d’arrel qualsevol
debat i permet que el mutisme s’impose allà on abans hi havia vida i color. Ben
mirat, no és una gran victòria suprimir la dissidència, sobretot si ell, enemic
de les llibertats, des de la democràcia que odia i habita semicamuflat, se
n’aprofita per fer desaparéixer a garbellades allò que altera el seu univers de
catacumbes. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El que de veres és d’admirar, en canvi, és lluitar
contra les paraules... amb paraules. És a dir, dissentir serenament amb el bagatge
lingüístic, cultural, de diplomàcies i enteses heretat de la història. Si sent
que aquell argument no el convenç, haurà d’aprendre a rebatre’l amb una
explicació pausada. Quan l’enutja una opinió contrària, s’haurà d’esforçar per
exposar el seu raonament a l’interlocutor de manera cordial. Ho pot escriure,
cantar, recitar, clamar, però ho haurà de fer només amb mots generosos i
demostrar que és un ciutadà honest i no un miratge d’ésser humà. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Perquè, no sé si li ho han dit alguna vegada, qui té
la mesquinesa de censurar un bes o uns versos, un cos nu o una cançó, és aquell
rebotat de la societat incapaç de mirar-se en l’espill del món.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-30929060757588922242023-07-01T18:04:00.007+02:002024-01-27T18:07:19.366+01:00Amparo planta oliveres<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 1 JULIOL DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Amparo
és valenciana, i llauradora de tota la vida. No és “esposa” de llaurador; ella “és”
llauradora, altrament dit: autònoma agrària. De les poquíssimes dones en
l’actualitat que treballen en el conreu del camp. En coneix les vicissituds,
els canvis irrecuperables, les cabotades de rendició, les frustracions, les
inversions que no tornen a casa... També, per creença profunda en l’estil de
vida de l’horta, les bones voluntats que hi resisteixen. Ella n’és una. Quan
parla dels tipus de verdures o de fruites, quan recorda els llinatges que han
llaurat i llauren cavallons, o quan es posa a llegir el cel per endevinar
l’oratge, il·lumina l’atmosfera, com una pintora impressionista, amb olors i
colors d’estima per la terra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ara
Amparo enceta projecte: ha plantat oliveres, una varietat grega desconeguda per
aquestes contrades. Pla, somni o deliri: fer oli. Un oli que encara no té
recipient, però sí nom. Es dirà La Gaiana, en homenatge a sa mare, també
llauradora. En aquests moments busca cooperativa que li l’envase. I n’està
dissenyant les etiquetes. I ha iniciat els tràmits per a la Certificació
ecològica. I ha rodejat els cultius amb plantes aromàtiques i un “rebostori”
d’insectes per protegir-los. I espera i desitja que tot isca bé, perquè ja no
hi ha marxa enrere. No n’hi pot haver.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Segons
son pare, el d’agricultor és un dels oficis més sabut: meteoròleg, botànic,
geògraf, entomòleg, arquitecte, astrònom... Però sense cap necessitat de títol
acadèmic. Així i tot, el projecte d’Amparo és dels escassos experiments que es duen
a terme en el món mig desmaiat de l’horta valenciana. I dic desmaiat perquè el
nostre patrimoni vegetal agonitza: no se li presenta relleu generacional (el
jovent mira cap a un altre cantó, lluny dels sacrificis que reclama el camp);
i, a més, la realitat sembla demostrar que són poques les polítiques que creuen
fervorosament en la defensa de l’horta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Amparo,
com altres, sent en carn pròpia la reculada de la comunió amb la terra, però és
coratjosa i per això capitaneja la supervivència del seu territori. Perquè no
consentirà mai, com canta el poeta Marc Granell a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’arbre vell</i>, convertir-se en l’última veu d’un paradís que porta
el nostre nom.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-34084940525054691282023-06-17T17:58:00.008+02:002024-01-27T18:00:44.964+01:00Tornar enrere<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 17 JUNY DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan
arribes a una certa edat, sol ser ocupació habitual mirar enrere i comparar el
passat amb la teua contemporaneïtat. Et veus de jove, recordes la societat que et
conduïa, i amolles sentències de l’estil “Jo, a la seua edat, no...” o “En
aquella època no era com ara que...”. Sí, moltes coses han canviat. La majoria
per a bé, evidentment, perquè una comunitat que fa via, conté en el moviment milers
de millores i superacions. Uns quants elements que estimàvem, però, s’han
quedat pel camí: la intimitat amb el veïnatge prenent la fresca al bancal de
casa, el valor de la paraula donada... Ara mateix, n’hi ha un que veig
agonitzar sense remei. Em referisc a la humilitat que implica retrocedir sobre
els nostres passos per revisar allò fet o dit. Em referisc a l’autocrítica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De
plena vitalitat en aquest segle, criticar ha sigut i és patrimoni de la
humanitat. Amb tres o quatre detalls, som capaços d’elaborar una tesi doctoral farcida
de certeses intuïtives o d’invencions gratuïtes sobre qualsevol acte o persona
que se’ns pose davant, perquè considerem que en tenim el dret, i si no agrada
que s’aguanten. Això sí, en el suposat cas que la víctima del xafardeig siga la
nostra excelsa essència, saltem rabiosos com gats escaldats i ens col·loquem en
posició de defensa nuclear. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tot
s’altera també quan ens toca aplicar-nos aquests judicis severs, és a dir
sotmetre’ns a nosaltres mateixos a la crítica. Perquè per fer-ho, cal apartar
el jo de l’ara i, a cara i cor descoberts, endinsar-nos en el passat per
escorcollar-hi honestament. Només un ésser alhora humil i fort es pot aplicar
una autocrítica que, sovint, ens aboca a penediments i dolors profunds. Per
això hi ha qui es pregunta què guanyem autoflagel·lant-nos així. Jo m’ho
pregunte i em conteste: hi guanyem salvavides. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
unes setmanes d’unes eleccions on els resultats han enfosquit el cel, pense que
s’hauria d’incidir en l’autocrítica, obrir les oïdes a les veus silenciades, aplaudir
els encerts, i assumir els errors i reparar-los. Perquè si deixem de sargir les
escletxes, no avançarem. Patinarem. Sobre el mateix terra fangós. I caurem, una
vegada i una altra, en el pou cec on es retroben els qui fugen de les veritats. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-28477533785683623702023-06-03T17:55:00.004+02:002024-01-27T17:57:57.803+01:00La força del trellat<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 3 JUNY DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Des
de fora, hi ha qui pensa que un gimnàs és un indret bulliciós ple de goliats de
braços i cuixes embotits, de gegantes d’esquena quadrada com una pantalla de
cinema, de sorolls de barres i bandes elàstiques. De molt de crit i poc
d’enteniment. No sé si hi ha cap lloc així; jo, el que conec, és ben diferent. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
l’entrada del gimnàs del meu barri, unes fotos d’esportistes en ple rendiment,
amb un somriure d’orella a orella, semblen voler incitar-nos a entrar en aquell
regne. Tot ens suggereix que no ens quedem a la porta del que podria ser un
canvi agraït en la nostra existència. A l’interior, la sala de màquines està extremadament
concorreguda, tal vegada més del que els mateixos usuaris desitjarien, però és
que la calor ja ens saluda a colps de ventall, i els cossos comencen a remuntar
la peresa hivernal i a reclamar posar-se al dia. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pertot
arreu, i només visible als ulls dels habituals del gimnàs, es dibuixa l’ombra d’una
paraula de set lletres, que conforma el programa de vida que sosté el lloc: TRELLAT.
Perquè aquesta ve a ser la recomanació permanent de Carles, instructor, assessor,
conversador excel·lent i esperit impulsor d’aquest territori. La seua narració està
farcida de bíceps i tríceps, de bicicletes el·líptiques i de cintes de córrer, però
també d’ànims i de crida a la responsabilitat. Les persones que acudeixen al local
saben que han d’estar disposades a l’esforç, a un esforç contingut i continu,
per atényer la meta a la qual aspiren. Així i tot, ens proposa Carles, aquest sacrifici
s’ha de treballar des de la intel·ligència i l’autoprotecció. No podem maltractar
el nostre cos si el que volem, justament, és gaudir-ne. Per arribar a aquesta conclusió,
cada persona ha d’aprendre a conéixer-se, a visitar-se ben endins, allà on naixen
l’autoestima, l’orgull i l’empatia, per a esbrinar com defugir la comparativa reiterativa
amb altres esquelets i altres actituds, i recrear-se en els seus propis avanços.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-36389166683486954222023-05-20T17:52:00.002+02:002024-01-27T17:54:52.555+01:00Han mort un bou<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 20 MAIG DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Va
ser fa uns dies. Diuen que el bou hauria d’haver anat lligat amb una corda però
que se n’alliberà i va córrer i córrer, desitjós d’esquivar els brams i les
actituds que l’envoltaven i que no feien presagiar res de bo. I mira tu com, la
criatura topa amb un muret apartat (a saber què va imaginar: un camí de
salvament, un miracle? Pobre innocent!) i d’un salt el sobrepassa i es
precipita al buit des d’una altura de 15 metres i s’esclafa, allà baix, al
barranc. Potes rebentades. Sofriment indescriptible. Sacrificat. Fi del drama. “Un
accident desgraciat”, es lamenten alguns; “Inesperat”, rematen altres. Coses
que passen. Qui ho anava a dir? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I
ens preguntem si, entre els allí presents, a alguna ment lúcida se li va
ocórrer preveure que un brau sacsejat amunt i avall, que sent que al seu
voltant tot el porta al terror i, tal vegada, a la mort, procuraria eixir de
l’infern per qualsevol mitjà; si ningú no va intuir que tot ésser viu, per
simple supervivència, buscarà sempre una escapatòria per protegir-se del
sofriment i de qui li l’infringeix. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No
ens enganyem: tothom ho sabia. Però presenciar el sofriment de la víctima és la
raó de la barbaritat que anomenen “festa”. Perquè, que la teua gateta (el
hàmster del teu fill o el gos de la xiqueta, tant fa), assetjada per uns energúmens
excitats, isquera volant per damunt de la barana del balcó a fi de fugir-ne,
seria dramàtic, no? I es perseguiria el salvatgisme de qui és capaç de mortificar
un animal indefens. I s’exiliarien a les antípodes les bèsties que s’entretenen
turmentant les nostres mascotes, membres estimadíssims de la família. Veritat
que sí? Per què, aleshores, no hem de considerar-ho amb un bou? De quins
residus ens nodrim encara per creure que els humans posseïm llicència per usar
i abusar d’altres vides? Si en la majoria de cultures antigues es veneraven els
animals, com és que nosaltres, ara i ací, continuem torturant bous per alimentar-nos
la diversió i els nostres gens, negres de violència? <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Han
mort un bou. No, no he dit que ha mort un bou. Dic que han mort un bou. I això
només pot ser obra d’una crueltat ancorada en la foscor, d’uns posicionaments que
volem i exigim superats per sempre més.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-46602119899379264652023-05-06T17:45:00.001+02:002024-01-27T17:51:19.579+01:00Volant a la fira!<p><br /></p><h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 6 MAIG DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
xiqueta ha arribat a l’escola eufòrica; no tots els dies vas a la fira amb la
teua classe. Almenys, això és el que creia. Perquè ara, dalt de l’autobús, la
seua amiga Irene li acaba d’explicar que no, que on van no hi ha cavallets ni tren
de la bruixa, perquè es dirigeixen a la fira, sí, però... a la <b>Fira del Llibre.</b> Com? Alba es posa de
mal toc. Hauran d’aguantar tot el matí en aquest mercat de paper en lloc
d’estar gaudint de fantàstiques atraccions? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’entrada
a la Fira està congestionada per gent de totes les edats. La menuda es queda
d’una peça: com és possible que un indret tan avorrit desperte tant d’interés? Entra
al recinte i cau de ple en una llarga avinguda plena de casetes a rebentar de
llibres. “Alça! -s’estranya- Açò és immens.”. La mestra els recomana que s’acosten
a les paradetes, que xarren amb els llibreters, que vagen a visitar les
exposicions, a veure els espectacles o a seure als espais habilitats on autors
i autores presenten les seues obres i, fins i tot, te les poden dedicar. Per
megafonia no paren d’anunciar actes i d’oferir música.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’ambient
resulta molt festiu i Alba comença a trobar-s’hi a gust. Sense pensar-ho més, es
llança a recórrer els expositors. Còmics en blanc i negre o en color, novel·les
d’amor o d’aventures, àlbums de mapes, reculls de fotos antigues, antologies de
textos clàssics, poemaris, sagues de personatges que ha devorat a la televisió
i que ara se li apareixen escrites... Alba no en dona l’abast. En sa vida havia
vist tal quantitat d’històries juntes! De sobte, recorda que els pares li han
donat diners. “Tria el que més t’agrade, i a volar!”. Alba té davant dels ulls tantes
narracions (que de segur que la portaran amunt, amunt), que no acaba de decidir
a quina enganxar-se les ales. Perquè la súper illa que és la Fira del Llibre és
com un aeroport de paper on cada paraula escrita és un bitllet per enlairar-se
cap a un horitzó anhelat.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De
camí a casa, Alba comenta amb les amigues els títols adquirits. Semblen tan
atraients que els voldria tots! Somriu; sap que encara disposa de moltes hores
per tornar a la Fira del Llibre, i deixar-s’hi robar el cor.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-33200124300261780742023-04-22T17:41:00.003+02:002024-01-27T17:43:57.820+01:00El gall de l'autobús<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 22 ABRIL DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Hi
va haver un temps en què vaig haver d’acompanyar els meus pares a l’estació
d’autobusos quan eixien a fer alguna escapada amb l’IMSERSO. Jubilats i
jubilades hi arribaven, saludaven discretament i es posaven en cua a l’espera
que els explicaren el protocol a seguir dins del grup. Em va sorprendre descobrir
com, en cada ocasió, hi apareixia algun iaio que se n’erigia líder. Ningú no li
havia atorgat cap autoritat però, des del minut zero, l’home (sempre era home)
s’apoderava del comandament de l’excursió. Amb el morro premut, es llançava a xarrar
com una cotorra, opinar de tot i obsequiar consells a tort i a dret de manera
que, quan encara no havia arrancat el vehicle, tothom en sabia el nom i la
biografia. La majoria el mirava de mal toc, convençuts que aquell espècimen els
amargaria el viatge. Mentrestant, l’esposa es mantenia dos passos enrere, muda
i somrient. Un somriure d’aquells que esculpeixes al rostre el dia en què entens
quina és la imatge que et convé oferir al món. Imagine que en la vida de
parella també era ell qui marcava idees i gustos, i que ella parlava amb un
xiuxiueig llimat per no fer ombra al marit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
l’actualitat, atenent-nos al precepte dominant que afirma que cal fugir de
l’anonimat siga com siga i coste el que coste, l’escena del gall de l’autobús
es repeteix a diari. Allà on coincideixen diverses persones, sempre en sol
destacar una que fa gala de paraules o riures exagerats; que imposa les seues
anècdotes particulars; que, quan pren la paraula, difícilment l’amolla, segura
com està que el seu dictamen sobre tot i tots és vital per a la humanitat. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Jo
preferisc de bon tros aquelles persones que controlen els decibels de la veu i practiquen
el deliciós art d’escoltar. Són les que es reserven raonaments que poques
vegades veuen la llum, les que solen obrir les finestres del món cap endins i
donen prioritat a la reflexió. Per què, cada colp més, ens hem de deixar
enlluernar per exèrcits de firaires que ens allunyen de la calma? No hauríem de
reduir-los i recuperar la conversa plural i respectuosa? No hauríem d’esquivar les
mascletades insulses que ressonen pertot arreu i permetre a les veus
silencioses eixir a restaurar-nos les oïdes?<o:p></o:p></span></p><p><br /></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-41818006842507149162023-04-08T11:54:00.001+02:002024-01-27T11:56:20.014+01:00Necessite un llibre<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 8 ABRIL DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tinc
un problema: necessite un llibre. Ja sé que, d’entrada, no suposa cap
complicació: disposem d’una bona xarxa de llibreries i biblioteques que, cal
dir-ho, aguanten com poden l’embat d’una societat que sol fugir de qualsevol manifestació
literària, i més si és en la nostra llengua. Celebrem la Plaça del llibre, per
difondre les obres d’autors i autores d’ací. Es convoca la Fira del Llibre de
València que, des del 27 d’abril, tornarà a omplir els jardins dels Vivers de
literatura i de totes les persones que se n’alimenten. Sí, si et ve de gust, és
fàcil adquirir una lectura. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però,
així i tot, continue amb el meu dilema perquè el llibre que busque no és solament
per recórrer-lo i comentar-lo amb algú, si és que tinc la sort de trobar qui hi
estiga interessat. Jo, l’obra que reclame és per instal·lar-me entre les seues pàgines
i viure-hi. Per poder carregar-me a l’esquena la motxilla de l’expectació i tirar
amunt pels cavallons de l’argument, saltant els barrancs dels paràgrafs, vorejant
metàfores i navegant pels rierols de mots. Per arribar al punt àlgid de la
narració i, des d’allí dalt, recrear-me en el paisatge dels signes de puntuació
que trenquen o lliguen, o en la línia de l’horitzó que intuïsc però que encara no
albire perquè s’amaga darrere les últimes clarors de la història. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Vull
convertir el llibre en el meu refugi privat i sagrat, ocupada a intimar amb aquest
o aquell personatge, a descobrir els secrets de totes les Madame Bovary, a recuperar
el meu passat de la mà de vocables abandonats, a riure’m d’allò dolent que habita
cel i terra. I, de tant en tant, quan m’assetge la curiositat, abandonar-ne la
lectura i aventurar-me en el món dels humans de carn i ossos on la paraula, amb
el seu farcit de sentits diversos, de bellesa i de força per canviar el món, agonitza
d’inanició. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
l’immens Titànic que és aquesta societat dirigida per opinadors i opinadores a la
carta, per boques on només bull la desqualificació gratuïta, resulta urgent retrobar-nos
amb la literatura i fer-ne nostres les paraules inspiradores. Necessitem creure
que encara estan a temps de rescatar-nos de la mediocritat desfermada. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-39933089309164172902023-03-25T11:51:00.001+01:002024-01-27T11:53:46.139+01:00No som ninots<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 25 MARÇ DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
diumenge de Falles. Des de la terrassa del bar on he anat a parar, l’horta maragda
competeix amb l’atzur del cel, i l’aire anuncia que la primavera ja fa
cosquerelles a la panxa de l’hivern. Mentre celebre la fortuna d’habitar aquest
espai de serenitat, una parella i el fill d’uns sis o set anys seuen a una
taula veïna. D’immediat, la criatura trau una caixa de la motxilla del pare. L’obri
i mira els adults somrients que, amb el cap, li semblen dir que sí, que
endavant. El xiquet, el tresor a les mans, camina cap a la font que, casualitats
de la vida, cau a tocar de la meua cadira. Ni per un segon dubte de les
intencions del menut. Per això, quan acosta l’encenedor a la metxa del petard i
l’encén; quan terra, copes i servidora senten el sacseig del coet en la pròpia
carn, jo ja tinc les orelles tapades per evitar que el bombardeig em travesse
els timpans. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
partir d’aquest instant, el dimoni de la pólvora no para d’esgarrar l’atmosfera
amb una corrua de detonacions ensordidores que ens impedeixen xarrar, llegir o contemplar
les musaranyes en pau, i que ens obliga a abraçar les pobres mascotes, paralitzades
de terror. Mentre els progenitors del pirotècnic de Primària es delecten amb un
plàcid esmorzar, la resta de la ciutadania, que també vivim ací, que també
pretenem gaudir d’un ambient reposat, que també tenim dret a no veure’ns
involucrats en activitats que no són del nostre gust, ens esforcem per
controlar-nos i no llançar-nos en bloc a posar a remull a la font coeters intrusos
i derivats. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Així
i tot, ja veus tu, m’agraden les Falles. Les vaig descobrir de jove i em
recorde amb els ulls oberts com a plats en la meua mascletà iniciàtica; amb un
somriure d’orella a orella en entropessar amb els primers ninots; i amb ales al
cor quan, més tard, vaig conéixer les bandes de música. El que continue sense
entendre, però, és com una celebració (en definitiva no es tracta de res més
que això), està legitimada per alterar-nos tant el dia a dia. No es podria
conjugar, en el futur immediat, festa i mirament pel veïnatge? Actes
multitudinaris en la via pública a diari i respecte a l’abast de tots? Mirem
d’aconseguir-ho. Per favor. No som ninots.<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-61789452420711238822023-03-11T11:46:00.001+01:002024-01-27T11:50:47.620+01:00Mohamed parla valencià<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 11 MARÇ DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Mohamed</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> és de
Pakistan i treballa en un poble de l’Horta nord. La primera vegada que vaig
entrar a la seua botiga, em vaig quedar de pedra quan, a l’hora de pagar, m’amollà
un “Sis noranta”, així, en la meua llengua. Un foraster que se’m dirigeix en
valencià? Fantàstic! I admirable. Perquè lamentablement, hi ha gent d’ací de
tota la vida que no l’entén o encara no el parla. Mai. Mohamed, sí. Mira tu
quines coses. Ell s’esforça per parlar el valencià, que va adquirint a través
de la clientela que compra a la seua fruiteria. Té clar que és la manera
d’expressar-se de la terra que l’acull i, per integrar-se més en la societat
que ara també és la seua, intenta usar-lo sempre que pot. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Lynne</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> és
de Dallas però es considera una valenciana més. Ha aprés a parlar la nostra
llengua i solta un “Bon dia” o un “Fins després”, arrebossats en un deliciós
accent nord-americà. Té clar que en aquest racó del món el poble valencià porta
segles defensant la seua identitat. Ella la respecta. I per demostrar-ho, ho fa
en valencià.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Resulta
obvi que quan algú, per obligació o per gust, aprén l’idioma d’allà on aspira a
construir-se un futur, fa evident que anhela formar part d’aquell grup humà. I
el grup humà, orgullós de les seues arrels i de l’admiració que suscita,
n’aplaudeix el compromís. Aquesta és l’actitud. Ací i a la Conxinxina. Perquè
quan no acceptes que de la pertinença a un lloc n’ha de derivar la consideració
al seu parlar i costums, és quan es basteixen les suïcides atmosferes de
renúncies. Així és com tenim que una diputació valenciana com la d’Alacant
celebre <i>glamurosament</i> el lliurament
d’un premi literari en castellà, mentre que el de valencià s’atorgue en un
despatx qualsevol, en horari d’oficines. O que denuncien un pacient per parlar en
valencià al facultatiu de torn. O que en alguns ajuntaments siga un miracle
accedir a formularis en la nostra llengua. Tots aquests escenaris, i més, reflecteixen
una situació lingüística agonitzant, fruit d’una renúncia minut a minut i espai
a espai, que ens resultarà tan mortal com una gota malaia. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Mohamed
i Lynne s’esforcen per parlar en valencià. Ens respecten. I nosaltres, quan
aprendrem a respectar-nos? Quan, a estimar-nos?<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-79459773306947838172023-02-25T11:42:00.007+01:002024-01-27T11:45:22.174+01:00El silenci<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 25 FEBRER DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Diumenge
passat vaig assistir a un parell d’espectacles que d’alguna forma, casualitats
de la vida, giraven al voltant d’un mateix tema: el silenci. De matí, a l’Institut
Municipal de Cultura de Meliana, vam gaudir del concert d’<b>Edu Comelles, </b>un homenatge a la manera de respirar del paisatge quan
ens n’absentem i quan la seua veu, i no la nostra, recupera el domini de l’espai.
Sobre el murmuri del riu, el cant dels grills o sobre l’alba quan esgarra la falda
de dol nocturn, l’artista deposita delicadament la seua música, un altre
silenci fragmentat que s’acobla a la cadència de la natura. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
la vesprada, al Teatre El Musical, <b>Blanca
Portilllo, </b>sublim, ens oferí una interpretació de <i>Silencio</i>, una joia literària de <b>Juan Mayorga </b>basada en<b> </b>el
seu discurs d’ingrés a la RAE, on reflexiona sobre el paper del silenci dalt de
l’escenari, en la literatura clàssica i en la vida dels éssers humans.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquesta
coincidència, en unes activitats culturals que naixen de llocs diferents, no és
fortuïta. Des de fa un temps, una part de la societat s’esmerça per establir límits
al soroll, per recuperar el silenci vital que permet reconéixer-nos. <i>El silenci ens és necessari per a un acte
fonamental de la humanitat</i> -afirma Mayorga al seu monòleg-: <i>per</i> <i>escoltar
les paraules dels altres i per dir les nostres</i>. En efecte, el silenci
hauria de ser el joier on les paraules s’arreceren de les tempestes. Anhelem
atenuar l’enrenou permanent i omnipresent que ens assetja; el rebombori interior,
el que habita i perviu dins de nosaltres, el que ens parla de fracassos, de pèrdues
o d’esperances marcides; aquell que, sense ser-ne conscients, hem anat bastint
i que poques persones en són coneixedores. I el guirigall de fora: l’aclaparament
informatiu, els rius d’estímuls que ens exposen sense descans a opinions,
debats, acusacions, defenses que, d’una manera o altra, amb més o menys
implicació, ens forcen a posicionar-nos a tothora. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ai,
quants silencis hem extraviat pels camins de la història universal i individual!
Si els haguérem conreat, si tinguérem ara la paciència de protegir-los, és
possible que ressonara pel món un altre eco, una altra manera de compartir-nos,
més serena i menys violenta. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-52423771605031969892023-02-11T11:39:00.007+01:002024-01-27T11:41:54.411+01:00L'agenda<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 11 FEBRER DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
dels regals que em van fer quan em vaig jubilar, fou una agenda. Quina sorpresa.
Per a què havia de menester un organitzador algú a punt d’encetar temps i vida
generosos?</span> <span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La vaig apartar i me’n vaig oblidar, i em vaig dedicar a explorar
la nova etapa que se m’oferia. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
primer any va ser deliciosament atropellat. Vaig acompanyar l’horta en els
canvis estacionals, vaig llegir amb deler, vaig engolir maratons de sèries
televisives, assistir a conferències, i quedar, dia sí i dia també, amb les amistats
que m’havien precedit en la jubilació. Tot anava rodant a un ritme, ara
frenètic, ara pausat, i jo em sentia borratxa d’eufòria. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I
en això que, de sobte, arribà la pandèmia. El terror va envestir la nostra vida
social i, de rebot, la personal. Els meus propòsits entusiastes, igual que per
a la resta de la humanitat, es van diluir. Les setmanes de confinament m’embolcallaren
en una mena d’apatia quasi embriagadora. Procurava impedir que el riu de monotonia
m’arrossegara, però les notícies i l’absència de la meua gent m’enfonsaven a
poc a poc. Em vaig convéncer que necessitava un salvavides. Un salvavides que,
donades les circumstàncies, només trobaria entre les quatre parets de casa. I aleshores
recordí l’agenda. No em serviria per anotar-hi cap projecte, perquè el futur s’havia
congelat, però em faria companyia en el túnel que em tenia presonera. Comencí a
reflectir-hi allò que sorgia d’entre els plecs de la tristesa: tresors que rescatava
de calaixos que duien segles sense obrir-se i que m’omplien de visions desateses,
sentiments desvetllats gràcies a la música o la lectura que el temps sobrer em
permetia eixamplar, imatges que em volaven pel cap i que em delia a reproduir a
l’hora d’escriure, topades amb capvespres que declamaven poesia... Qualsevol vivència
mínima adquirí una aparença colpidora.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ara
que sembla que hem tornat a reconstruir-nos per continuar destruint-nos; ara que,
de nou, vivim abocats al frenesí de la immediatesa i del soroll desmesurat, freqüente
sovint aquell diari meu de les grans coses menudes, on vaig trobar un rescat, reclinant
sobre el full en blanc els arabescos d’afectes i humilitats que ens adoben l’existència
de felicitat. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3708202925390110942.post-91664480835461668782023-01-28T11:31:00.005+01:002024-01-27T11:39:20.156+01:00No volem déus<h2 style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; position: relative;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-weight: normal;">ARTICLE PUBLICAT</span><br /><span style="font-weight: normal;">DISSABTE 28 GENER DE 2023<br /><span style="background-color: transparent; text-indent: 35.45pt;">AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV</span></span></span></h2><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De
sempre hi ha hagut monarques, directors de cinema o dirigents de sectes que han
considerat que pel fet que qualitats personals, antecedents familiars o
contactes privats els hagen portat molt alt en la piràmide social, tenen llicència
per abusar a sac de la resta del món. Enlluernats per la pròpia brillantor, alguns
individus se senten acreditats per fer i desfer sense més conseqüències que la
de satisfer els seus instints barroers. La història dona a entendre que és així
perquè hi observem com, segle rere segle, els poderosos han gaudit de total impunitat.
Han pensat que eren déus i s’han atorgat el dret a intimidar, insultar, coaccionar...
O agredir les dones. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Des
que aquestes han perdut la por a parlar, però, aquestes deixalles de la
societat, carcamals o jovencells, de qualsevol color polític i origen social, han
vist destapades les seues violències sobre els cossos femenins. Des de Harvey
Weinstein a Bill Cosby, passant per cabassos d’artistes consagrats,
intel·lectuals oracles o empresaris imponents, aquests narcisos enfangats s’han
hagut d’enfrontar a la denúncia valenta d’una dona de rostre desencaixat i
mirada esglaiada: la víctima. És conscient l’agredida que quan testimonie, la
seua paraula convulsa xocarà contra un mur de poder econòmic i informatiu que
protegirà l’agressor? És clar que ho és i, malgrat el tsunami que li voldrà sepultar
la gosadia d’haver alçat la veu contra un dels éssers suprems, ella tirarà mà de
dignitat i valentia per contar l’ultratge i tallar les ales al monstre. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ara,
una “divinitat” futbolística ha forçat presumptament una jove. Mentre ell altera
les seues declaracions, ara sí ara no, les proves reforcen la narració de la
xica. Estem davant d’un enèsim borratxo d’ego que ha pensat que els seus somnis
humits no podien esperar? La justícia està en marxa. Un altre avís a navegants.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
el camí de la vida que les dones anem forjant a base de sacrificis i
esperances, hem arribat a creure ferventment en nosaltres; hem despertat i hem
pres consciència de la nostra condició. Aquesta és la base de la nostra llibertat.
I en ella no hi té entrada cap violència. Ni cap déu. <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Maria Jesús Boltahttp://www.blogger.com/profile/14569136077936459166noreply@blogger.com0