dimarts, 14 d’agost de 2012

Nit d'estiu. A la terrassa d'un bar, uns mascles juguen al truc entre renecs i insults escampats als quatre vents, malgrat l'hora ja avançada. Acompanyats pels glops de conyac i el fum de cigarrets, filosofen sobre algunes jugades de futbol. De sobte, un s'alça la samarreta fins a les aixelles i es refrega, una vegada i una altra, l'enorme panxa, unflada com un meló d'Alger dels bons. Gire el cap per no marejar-me i, de sobte, la meua mirada tropessa amb la pancarta que han penjat fa un parell d'hores: "Bous al carrer: bé d'interés cultural". I pense que aquesta és l'autèntica ànima del poble valencià.


Vomite.