dissabte, 23 d’octubre del 2010

Dos ancians de pell cendrosa, estriada pels cavallons de la vida, seuen dificultosament a l'entrada d'una casa. Sostenen els gaiatos entre els dits deformes i xiuxiuegen entre ells. De sobte, un esclat de riure sorprenentment vivaç els llança el cap enrere, els redreça la columna, els posa llum als ulls i els fa tremolar pit, galtes i muscles...
Els mire, agraïda: hui necessitava un miracle com aquest.