ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 13 D'ABRIL DE 2019
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
No
hi narració que m’atrape més que la que pessiga sospirs de vida, la que situa
davall del microscopi de l’anàlisi els comportaments íntims; en definitiva, la
que dissecciona frustracions i esperances i les posa a remull en el líquid
amniòtic del pas del temps.
Per
això estic a l’aguait del comentari que amplifica la minúcia que, d’una altra
manera, se’ns haguera passat per alt. Perquè, ben mirat, la vida és una
successió sense fre de decisions ínfimes (i de ben grosses), que el cervell va
prenent incessantment, sense donar-se temps, moltes voltes, per
replantejar-se’n el sentit. Tot el que fem, diem, deixem de fer o dir, està
supeditat durant una mil·lèsima fracció de segon a una avaluació del fet i de les
seues conseqüències.
És
obvi que la immensa majoria de les ocasions no som conscients del procés; seria
complicat viure si a cada incertesa ens haguérem de parar a estudiar-la,
valorar-ne les derivacions, optar i, finalment, felicitar-nos o enutjar-nos pel
resultat. Bec una altra copa de vi? Faig com si no el vera? Deixe el tovalló
sobre la taula? A dreta? A esquerra? Tot acaba quasi sempre en un sí o un no. Avancem
per la vida exercitant-nos a una velocitat de creuer a respondre en positiu o
negatiu els milers de preguntes diàries. Encara com el temps és generós i ens
presta els anys d’infantesa, els de l’adolescència, i fins i tot, en alguns
casos, els de la inauguració de la maduresa, per aprendre a gestionar
ràpidament les opcions.
Per
això, en l’edat adulta, s’espera que ja tinguem controlat aquest procés íntim i
que les decisions que adoptem tendisquen a ser encertades o, si més no,
prudents. Molt prudents. Perquè és només quan aconseguim aprovar amb cum laude l’etapa de la bondat,
l’empatia i la generositat, que és com dir, de l’elegància, quan podem afirmar
que hem arribat a la majoria d’edat. I l’elegància per aquestes terres és saber
opinar de les coses justes en el moment propici, amb les paraules adequades i
els arguments veraços. És no frivolitzar amb el sofriment dels altres i no apostar
per la provocació fàcil. És callar, escoltar i pair. Respectar.
Per
desventura, hi ha qui no arriba a la fase adulta i es consumeix en la
volatilitat d’una adolescència perillosament descervellada. No vos fieu
d’aquesta gent pobra en generositats, primitiva i fosca. I si pretén
representar-vos, fugiu-ne. Que no vos convoque a les urnes. Mai. O la societat
sencera n’eixirà ben escaldada.
