Aquesta vesprada, a les 17.14 en punt, un vent rialler ha baixat del nord. Que el seu alé perfumat apague les flames de l'odi i alimente la nostra llibertat.

Per fi, ja està ací!

Acabe de sopar un bullit d'estrelles tendres, amanit amb quatre gotes de pluja del desert, reserva del 2000. En acabant, dues tallades de lluna, amb un raig de licor de plata. A l'hora del café, no m'he resistit a servir-me una copa de nit fosca ben freda. Em desvetllarà, cert. Però quan els somnis m'acaronen, sé que la nit em cobrirà amb el mantell daurat de l'alba.

31: treballadors que han trobat faena al mes d'agost en tooooooot l'estat espanyol. Iu-pi.
600.000: euros. Res. Quatre xavos que su majestad y su infanta fan circular entre carteres privades sense hisendes furonejant-los la seua moralitat.
91: milions d'euros. Preu que l'equip de futbol del PP, subvencionat per un banc rescatat, paga per un toca-pilotes.
400: euros. Una de les múltiples multes estiuenques per "provocar l'autoritat i alterar l'ordre públic" parlant valencià i mira que vos agrada furgar i fer mal.
43-47-7: metro València. Morts, ferits i anys de silenci i menyspreu.
11: setembre. Veïns del nord. A vore si és veritat.
5: setembre. Malgrat tot, malgrat alguns: bon dia.

Estava anunciat; per això he aguaitat a la finestra i m'hi he quedat fins que el capvespre ha començat a devorar ombres. Ho necessitava amb desesper, quasi amb ràbia. De sobte, el cel s'ha posat generós i s'ha sacrificat per nosaltres. 
Hui, ha plogut versos. I el món ha tornat a salvar-se.

Quina deu ser la veu que t'impulsa a continuar endavant, quan els anys t'han encorbat l'esquena i l'esperança? Quin déu d'anar per casa t'acompanya en l'últim tram del sender de la vida? Per què no puc penetrar la foscor que et sepulta lentament? Per què, mare, em parles com si jo ja fóra passat?