dilluns, 17 d’agost del 2020

Joves a cara descoberta

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 1 D'AGOST DE 2020
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV 

La joventut és tan irresponsable com ens mostren les notícies de les últimes setmanes on hem vist adolescents (i no tan adolescents) apilonats, sense protecció, durant hores i hores?  De cap de les maneres. Cal recordar d’immediat que no tot el jovent s’ha revelat així d’immadur. És de justícia fer referència ací al que suporta la pandèmia en la mateixa mesura que ho fa la resta de la població, convivint amb el disgust per la quantitat de limitacions que els acoten la vida però esforçant-se a no perdre el ritme dels estudis o del treball. Els trobem cada dia al nostre voltant: joves exemplars i incansables en els seus reptes, educats en la defensa d’uns valors que inclouen, per damunt de tot, el respecte pel proïsme. És aquesta ciutadania novella, i no l’altra, qui ha de servir de model per al futur al qual aspirem.
Perquè és molt trist, efectivament, adonar-se que convivim amb una part de la joventut que no està a l’altura d’allò que la situació requereix. Quan els veiem actuar en l’anomenat oci nocturn, descobrim un meninfotisme exacerbant i un infantilisme capritxós, i ens preguntem d’on procedeixen aquests comportaments. Per què ignoren les advertències, i corren riscos i ens en fan córrer a la resta, barata una nit de festa amb la colla? És l’edat? Estàs realment incapacitat per respondre als compromisos socials que se’t reclamen si tens entre 16 i 35 anys, per posar les edats que es repeteixen al llarg dels dies? Sucumbim tard o d’hora, de jove, a alguna bogeria col·lectiva semblant? Per què, de les múltiples formes de reaccionar, han adoptat una actitud centrada només en el seu minúscul univers i les seues necessitats més elementals? Es calfen el cap a enginyar maneres de defugir l’autoritat i les penalitzacions; per sumar pocs estius, es creuen éssers especials, dotats del privilegi de viure sense que la resta de la humanitat gose molestar-los; opinen que tot és castració de la llibertat i, com a tal, cal revoltar-s’hi, i demostren que els conceptes de responsabilitat i maduresa els venen massa grans.
Quan el drama passe i recuperem el batec de la convivència global, haurem d’estudiar com en un moment en què el planeta perilla i les crisis econòmiques i sanitàries se succeeixen, ha pogut sorgir aquest univers d’homes i dones sense cap curiositat per entendre com funciona el món. Ni a costa de qui. Ni què fer per millorar-lo.

diumenge, 9 d’agost del 2020

Bagatge d'anar per casa

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 18 DE JULIOL DE 2020
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV 

Acabem de viure una eternitat de reclusió, un temps de ritme desconegut, de pinzellades de companyies (el veïnatge del replà, els balcons de les huit, la fornera cada tres dies, el repartidor...), de contactes virtuals, d’esperances fervents i de pesars reprimits. Ara, de nou al carrer, observem amb desconcert l’infern creat i entenem que cal canviar, d’una vegada per totes, la nostra manera de viure i de conviure. A mi, la irrealitat que ens ha revoltat el cor m’ha anat confeccionant un xicotet farcell de pensaments. Per als viatges que encara hem de fer.
- Els partits polítics, de qualsevol color, haurien d’emprar un sol logotip: l’honradesa.
- Hem sobreviscut gràcies a les persones que s’han endeutat en valor i vida pels altres. No n’hi cap que no reverencie.
- La nostra generositat és la salvaguarda de qui ens acompanya. I vice-versa.
- L’agraïment hauria de ser, des de ja, la nova moneda en curs.
- L’amor és l’única força que ens atorga sempre la victòria.
- Quan eres jove t’empasses la vida a mos redó. En envellir, te l’escudellen a culleradetes. No oblidem mai que la saba n’és igual de perfumada.
- Reconeixem les amistats vertaderes perquè sempre es presenten un segon abans que les reclamem.
- Sé molt de quasi res i poc de quasi tot.
- Posseir una posició intel·lectual sòlida no confereix el dret a la crítica esbojarrada. De vegades, és millor fer un pas al costat i exercitar la cautela.
- La modèstia és un pastís que solem repartir generosament. Nosaltres, ben sovint, només ens en quedem quatre molles.
- La solitud resulta agradable si no és forçada ni eterna.
- Les idees naixen i maduren en un viver anomenat silenci.
- Veure no és mirar, ni mirar és contemplar. Per gaudir de l’entorn, conjuguem sinònims abans que se’ns acaben.
- És cert: a la vida només hi ha un parell o tres d’elements essencials. La resta ens interessa perquè algun dia ens podria frenar la caiguda. Esforcem-nos, per si de cas, a confeccionar-nos un bon matalàs.
- La felicitat depén de coses veritablement diminutes; si no afluixem el pas ens passaran desapercebudes. I les esclafarem.
- Estem adherits a una col·lectivitat. La necessitem tant com ella a nosaltres.
- Abraçar, besar, rebre la llum del sol al rostre, submergir-nos en el cel i contemplar un horitzó perdut en la llunyania encapçalen la llista de totes les meravelles del món.
- La natura no defrauda mai.