Imaginem

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE DE 2016

AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Visc en una terra que ha patit una infinitat d’injustícies i que encara en sofreix. Així i tot, no hi falten esforços per desbrossar els nostres aiguamolls personals i per preservar-hi l’escalfor de la solidaritat. Fins a tal punt ha canviat el paisatge, que una bona part de la societat ha començat a denunciar les riuades de baixa ètica que han pretés engolir-nos. I som feliços. Almenys, una miqueta més feliços que en el passat recent.

Aleshores, d’on ve aquesta por que sura en l’aire i ens agarrota el cor?  D’on ixen els monstres que fan ombra al sol?

L’octubre passat, una tempesta de núvols de ponent s’abatia sobre nosaltres. Vents funestos del sud, antany brises estiuenques, removien les consciències i atorgaven premi i poder a la corrupció. La sang de la bona gent deixà de fluir; per què es recompensava l’assetjament sobre l’empatia, el dolor sobre la pau, la immoralitat sobre la integritat? Un exèrcit de meteoròlegs tendenciosos ens intentava convéncer que aquests llamps que ens socarrarien les vides eren absolutament necessaris i arribaven en benefici de la ciutadania.

Ara, des de fa unes hores, procedent de l’altra banda de l’Atlàntic, avança un mant de fred polar que pretén congelar-nos l’esperança en un món millor. Els fantasmes més sinistres del gènere humà, de fatídic record, es desembossen les goles per vomitar tota classe d’improperis contra verds, rojos, negres, grocs, lila, blaus... Ningú no en queda impune. Tots som enemics de tots. Tots som culpables; per tant, tots mereixem càstig. Preparem-nos per al conflicte total i permanent. El llarg hivern que temíem ha vençut la claror i la penombra guaridora.

Aquests dies, hi ha qui es pregunta si estem assistint al desguàs de les democràcies i a la construcció del proper clavegueram de la Història. Som nosaltres responsables d’aquests núvols de sutge? I per esquivar-los i protegir-nos del cataclisme que s’anuncia, de veritat que només disposem d’un paraigua desballestat? Com aconseguirem elevar cants per domesticar la bèstia que ens rugeix a les oïdes?

Fa anys, en un altre temps i en unes altres guerres, John Lennon cantava Imagine i ens invitava a unir totes les veus per formar un clam immens que derrotara la malícia i l’odi.

Torna a ser hora de trencar silencis i comoditats, de fragmentar paradisos íntims i d’assumir que  només la humanitat és l’esperança de la humanitat.

Imaginem. Tant com puguem.

I vencerem.