dimarts, 27 de maig del 2014

Bocabadada


En un encontre amb xiquets i xiquetes que han llegit "Qui necessita un barret màgic?", anava preguntant qui posseïa alguna cosa màgica. Em van parlar d'una caixa que donava vida, d'un bolígraf que escrivia sense faltes, d'una cadira voladora... Fins que pregunte a un xiquet que semblava molt tímid.
-I tu, què tens de màgic, perla?
Em somriu, alça les mans i les obri.
-Açò.
Açò: els seus deu minúsculs i meravellosos ditets. 
Hi ha res de més màgic?

dimecres, 21 de maig del 2014

Jo, de major, vull ser escoltadora de secrets. Diuen que et fas rica en amics.

dimecres, 14 de maig del 2014

Les meues filles nigerianes

"El seu rostre preciós, brillant davall la claror de les llunes africanes, viu soterrat ara sota un tel gruixut de dolor monstruós, un avenc on els dimonis retenen el seu cos fràgil. No hi haurà pietat per a elles. Elles ho temen. Nosaltres ho sabem."

Nou article a La Veu.

http://opinions.laveupv.com/maria-jesus-bolta/blog/3778/tinc-una-filla-nigeriana-que-no-conec-pero-que-estime-amb-deler

dilluns, 12 de maig del 2014

http://www.morvedre.info/confessions-dun-escriptor/confessions-duna-escriptora-maria-jesus-volta



No concep cap parcel•la de la meua vida on el valencià no hi estiga present d’una manera o d’una altra. Pretenc viure en valencià i que els meus descendents també ho puguen fer; per tant, és normal que tots els meus esforços vagen en aquesta direcció. He d’actuar contra un govern que intenta eliminar el valencià de totes les formes possibles: deixant-nos sense mitjans de comunicació, atacant-ne l’ensenyament, reduint subvencions als llibres, al cinema, al teatre, a la Fira, allunyant la nostra llengua de tot allò que implique modernitat, etc... Davant de tot això, no ens quedem callats i ha sorgit, com a resposta, una música de qualitat, mitjans de comunicació digitals modestos però que van fent camí, una literatura potent... que pretenen ajudar a construir una societat valenciana en valencià. És possible que el camí siga llarg, però estem acostumats a caminar a les fosques: portem més de 300 anys i hem aprés a resistir.