ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 16 DE GENER DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Aquest
temporal que ens ha obligat a recloure’ns, l’esperàvem; i aquest fred, conxorxat
amb el gel, que ha enfonsat les urpes fins al ventre mateix de la terra i s’hi
ha quedat engrapat durant dies i nits sense miraments; també aquesta neu recobrint
la nostra quotidianitat i barrejant bellesa i desesper, lluminositat i infern. A
Filomena no la volíem a casa però ella s’hi ha presentat, arrogant com una deessa.
Així i tot, aquest obsequi enverinat, format en algun altre cel, viatjat i
modificat al llarg de distàncies enormes, no és més que un esclat d’hivern que
s’adiu al calendari: és gener i al gener, per aquestes latituds, les
temperatures baixen. Molt. I pot nevar.
Allò
que de veritat ens hauria d’importar és l’altra gelor, la que alguns individus
tenen a la vora del cor i que els manté davall zero els bons sentiments i les
seues palpitacions. És una glacera íntima que ve de lluny, de quan la raó no
tenia on arrecerar-se i tot pertanyia a la força. Aquest fred viu circula pertot
arreu i a tothora sense embarrancar-se en cap paisatge ni estació i, tot i que
sembla poca cosa en comparació amb el que acaba d’enviar-nos a Sibèria, el seu
poder és impossible de calibrar.
Així,
en aquests moments tan durs, el minúscul iceberg atrapat en la caixa toràcica pot
ser tremendament mortífer. Perquè ens enganya. Perquè ens converteix en éssers
humans que defugen compromisos, trau el pitjor de nosaltres i ho exposa al món
com si fora el major dels trofeus; ens fa creure que som immortals i que la
nostra vida i la de la nostra gent són més valuoses que la de la resta de la
humanitat. Aquesta fredor que ens petrifica el cor és la que ens impulsa a anar
a veure les muntanyes enfarinades amb la família a pesar de l’emergència; la
que ens impel·leix a assistir a celebracions a cara descoberta mentre els
sanitaris dupliquen els torns per no deixar desatesa la població; la que ens mou
a visitar el xalet escapolint-nos de la llei.
És urgent
dissoldre-la. I només podrem fer-ho si aconseguim que ens inunde l’onada càlida
del trellat, la solidaritat i la bondat. Només aquesta sal de la vida diluirà els
egoismes gèlids i ens permetrà encarar el present i eixir-ne sans i estalvis.