ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 30 DE JULIOL DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Fa
anys que ens ho conten, com qui xiuxiueja una història de por a poqueta nit a
unes criatures apardalades. Ens han aconsellat que respectàrem l’entorn, que
reciclàrem, que estalviàrem aigua i que deixàrem en pau la flora i fauna dels rius,
mars i boscos. En una paraula: que tinguérem cura de la Terra perquè si no, vindria
la bèstia i ens cruspiria a mossets, cremaria les llars i destruiria, una a
una, les nostres esperances.
Fa
dècades, amb més insistència des de fa uns mesos, que els experts en canvi
climàtic ens han marmolat perquè entenguérem que la cosa estava calenta. Molt
calenta. La humanitat, però, bajoca i de mitja neurona gastada, ha escoltat les
faules dels especialistes en medi ambient fent-se la il·lusió que eren rondalles
per a bressolar-nos en les llargues hores de foscor, i s’ha escarxofat en el
sofà de comoditats universals mentre reguinyava, disgustada, que allò era
exagerat, que només consistia en una moda i que ja veuries com tot aniria bé,
perquè sí, perquè, al remat, tot passa.
Però,
en un tancar i obrir d’ulls, el món ha canviat. El planeta ha sucumbit a una
pandèmia mundial, amb repercussions que encara estan per establir perquè
ignorem com ha afectat el nostre ego el fet d’haver viscut en carn pròpia un
confinament i haver contemplat ciutats, autopistes, aeroports, cels,
serralades, platges, illes i continents, buits d’éssers humans. Ja no es
tractava de les epidèmies de l’edat mitjana (que lluny que ens resulten!) ni de
les dels antípodes de països pobres (més lluny encara); ara ha ocorregut davant
de la porta de casa. De la nostra casa! I això, pensem, no fa gràcia.
Aquests
dies comentem les temperatures fora mesura, la gent vulnerable que mor
deshidratada, els incendis que devoren biografies senceres, els animals
socarrats vius, els territoris perduts que no tornarem a veure verds, els
refugiats climàtics que prompte serem, i ens sorprenem quan ens avisen del
futur i ens diuen que d’ací a poc recordarem aquesta xafogor asfixiant de hui
com una frescoreta amable. I jo em pregunte de quina manera superarem el
desastre i a què estem disposats a renunciar per limitar la tragèdia.