Hui he caminat sobre les ones, he llepat amb gust la crema d'un núvol, he maquillat un arbre de flor i una flor de foc d'artifici, he fet una carrera amb els coloms de la plaça i he escalat una muntanya de confetis.
Hi ha dies que només la fantasia em manté viva.

Plou prou però per a lo prou que plou i cou, no és nou, el poble no es mou.

Ja he estés la roba: llençols de cel blau, bufandes de núvol, braços de camises abraçats a la brisa. I un somriure pessigat entre quatre pinces de sol.

Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Si pronuncie amb goig  Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
Si els meus fills són  Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
Si em sent a prop d'Estellés i d'Ovidi és perquè parle valencià.
Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
Si decidisc generosament "hablarle en castellano" és perquè parle valencià.
Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.

La meua llengua no provoca, no insulta , no intimida .
No agredix.
No margina.
La meua llengua fa viure el poble que la vetla .
La meua llengua fa lliure el poble que la parla.