Pinotxos

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 23 NOVEMBRE DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Ai, senyor Carlo Collodi, estic convençuda que si alçara el cap i vera la quantitat de Pinotxos que en l’actualitat poblen la Terra, tornaria a la tomba amb un somriure als llavis perquè hi reconeixeria el titella desagraït, irrespectuós amb la devoció dels altres, que vosté va crear. La sort, o no, del seu xiquet de pi, és que la delicada Disney el va convertir en un encant de criatura que acaba acceptant la lliçó de la fada a canvi d’atorgar-li vida: no has de ser un deshonrat; si ho eres, tindràs problemes.

Així i tot, si vosté poguera visitar el planeta, descobriria com el seu personatge autèntic s’ha reproduït pertot arreu de mala manera i ha crescut a base de bé, alimentant-se, més que de cultura i d’afabilitat, d’allò que va adjudicar al menut de fusta en una de les pàgines del conte: de mentides. De moltes, enormes i quotidianes mentides. Una gran majoria d’aquests Pinotxos ocupen llocs alts de poder fosc. És normal, ens recordaria vosté: l’astúcia és condició sine qua non per encaminar amb èxit alguns projectes econòmics o polítics. I ací estem. De Madrid a Washington; de Moscou a Jerusalem; de Roma a València, els Pinotxos amollen tones de falsedats per manipular els esperits verges. Hi trobem tota classe d’etiquetes: empresaris, periodistes, presentadors de programes, jutges, advocats, religiosos, polítics... I tota classe d’instruments: xarxes socials, canals de televisió, campanyes electorals, publicitat... 

A dues doloroses setmanes de la tragèdia que ens ha deixat el cor destrossat, els Pinotxos de casa nostra encara ens conten llegendes per desviar-nos de la veritat: que si no els va sonar l’alarma; que si aquell estava de dinarot amb aquella; que no, que era amb l’altre; que si el mòbil apagat; que seré capdavanter de la reconstrucció d’allò que he destruït... Una vegada més, les seues faules mostren el rostre descarnat de qui prefereix el flagell social al soterrament de l’ego. Però tranquil, senyor Collodi, igual que vosté ho va escriure, nosaltres també sabem que els nassos llargs, plens de descomposició, sempre acaben consumint-se, lentament i sense remissió, en la inevitable foguera de les falsedats.

Per a vosaltres, les bones paraules

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 9 NOVEMBRE DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

He estat dies buscant paraules per reportar el cataclisme que s’estén als nostres peus, però era com si se les hagueren engolides els crits de desesper de la gent i els silencis que anunciaven absències imposades. On trobar els mots per descriure els plors de qui ha perdut vides estimades; de qui contempla el paisatge familiar agonitzant sobre la vorera del carrer convuls; de qui ja no té llar i s’aferra al fragment d’un record de passat tendre per continuar endavant? No aconseguia atrapar ni una sola síl·laba per refilar-la als responsables polítics de la tragèdia. Quin dard es mereixen el Capdavanter i el seu exèrcit desbaratat? Morosos? Mentiders? Ineptes crònics que eliminen la Unitat d’Emergència per acantonar el govern anterior i invertir en tortures de bous, en una terra com la nostra, d’aigua salvatge i foc sempre a l’aguait? M’esforçava a localitzar vocables que en denunciaren la incompetència; la manca d’unió entre Generalitat i Generositat; la confabulada presència de l’extrema dreta; la provocació de la visita d’un monarca que circulava per allí. Volia posar per escrit que aquest dolor sense horitzó que sofrim ha sigut culpa de qui ni sap ni vol saber, i que això ho recordarem sempre. 

No, no encertava la paraula justa i vaig arribar a creure que tal vegada només el mutisme honrava el desconsol. 

Però m’heu obert l’esperit, herois i heroïnes de l’hecatombe generada per la infàmia. Ciutadania multicolor, carregada de pales i estima; tractors que han deixat els seus camps per alçar les avingudes enfangades; motxilles farcides d’auxilis; xarxes socials dedicades a unir allò esgarrat; alcaldies enormement implicades. I empatia. Empatia a cabassos. Gràcies a vosaltres el registre de mots que se’m resistia ha tornat a lloc. M’he llançat a capturar-ne uns quants, pocs perquè la commoció encara els reté, però suficients per escriure un text en el vostre honor. Un text que, malgrat els dimonis portadors de l’apocalipsi, m’ajuda a suavitzar la ràbia que m’aclapara i confiar en les persones. En el meu poble. 

Per a vosaltres, aquestes paraules. 

Per a vosaltres, les bones paraules.