ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 12 DE MAIG DE 2018
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Voldríem rescatar cada minut compartit
amb vosaltres, absències estimades, cada gest, cada paraula, cada silenci. Voldríem
gaudir novament d’aquelles mirades còmplices cuinades amb un bull de riures de primavera
o de l’instant en què l’abraçada paralitzava els sotracs que pretenien
destruir-nos. Pagaríem el que fóra per acumular amb golafreria, els fragments diminuts
del patchwork que va conformar la nostra
història amb vosaltres, ara que només sou habiteu en el nostre pensament.
Però no podem.
El temps, el maleït temps, poleix els records
fins a aprimar-los i convertir-los en fràgils vitralls d’allò que un dia va resplendir
de fermesa i felicitat. I descobrim, amb un dolor primari, que la distància s’estira
sense remei, i que cada vegada ens costa més convocar-vos. Retenim tan poc, ben
pensat, d’allò que ens semblava etern. El gran focus de llum blanca que és la nostra
memòria va perdent força amb el desgast de les estacions, i acaba il·luminant només
uns primers plans, unes imatges arrapades dolorosament al cor, un somriure,
alguns racons íntims...
A pesar d’això, o justament a causa
d’això, continuem viatjant enrere per reunir-nos de nou amb els qui ja no ens acompanyen
en la claredat de la realitat.
I ens esforcem per salvar-ne el que la marea
de l’oblit involuntari comença a esborrar. Ens desesperem intentant localitzar les
imatges que un dia ens van trasbalsar i que ara, absents ja els protagonistes, som
incapaços de visionar amb nitidesa. I ens distraiem puntejant retalls de converses
que ens marcaren la direcció del camí a seguir, o ens enervem retocant els mots
que vam amollar quan no tocava, l’amargura que vam destil·lar quan era l’hora
de segregar amor.
Quants bocins d’un món, ara desaparegut,
que són perquè viuen en nosaltres! Hem esdevingut depòsits de pensaments de boira
que traiem a passejar cada colp més sovint, i són aquestes trenes etèries les que
retenen a la vora del present la memòria dels qui van marxar.
Recordar és tornar a passar la brotxa untuosa
sobre la paret ja pintada de la vida; és el rent que afegim a la massa dels
records servits des de la llunyania dels anys. És atorgar una nova oportunitat.
I nosaltres la volem sencera per a oferir-vos-la, amors del nostre pensament.
Perquè recordar-vos és tornar a creure
que allò que fou i que tant vam estimar, continua compartint amb nosaltres el
temps, l’aire, la vida. Una segona i anhelada vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada