Cases sense cor

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 14 GENER DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Fa uns dies, el primer ministre del Canadà explicava la raó per la qual el seu govern ha legislat que des de l’1 de gener i durant un parell d’anys, els estrangers sense residència permanent al país no podran accedir a la compra d’habitatges. Controlar els preus desbocats del mercat immobiliari i dissuadir aquells que consideren que les cases són mercaderies i no escenaris de la nostra privacitat, són els objectius que es va marcar el partit liberal en el seu programa electoral de 2021. Ara ha arribat el moment d’aplicar-ho al dia al dia de la població.

A pesar de les crítiques i dubtes justificats que ha provocat el pla de Justin Trudeau, ja se senten veus avançant el final de les golden visa que han permés a fortunes de tot arreu invertir a mans plenes en l’imperi de la rajola de qualsevol punt del planeta. La notícia del govern canadenc pot semblar esperançadora, però també resulta trista. Esperançadora perquè, com en tantes altres zones desmantellades a colp de xequera, aquest acord podria ser un exemple a seguir a la nostra terra on la gentrificació llança barris sencers als braços d’inversos forasters (i casolans, no ho oblidem) només incentivats pels beneficis econòmics, que no coneixen, ni ganes, la història dels carrers i les biografies que s’hi han forjat. D’altra banda, l’anunci de Trudeau resulta desolador en la mesura que ens recorda una vegada més que la civilització s’encabota a freqüentar límits sense retorn quant a la seua gestió de la vida i la convivència a la Terra. Fa temps que anem desbocats formigonant paisatges, desnonant famílies o esclafant particularitats en nom d’una globalització desfermada. Fins on arribarem? Quina sensació de tràgic ridícul, quan els últims éssers humans miren al seu voltant i contemplen territoris infinits botinflats de ciment i, envoltant-ho tot, el silenci suïcida d’una humanitat rendida.

Esperem que prompte es clivelle aquest mutisme esdevingut condemna i que raons i gestos amables s’unisquen per atendre els espais íntims on instal·lar-se i muntar una existència. Perquè ja ho ha dit el primer ministre canadenc: “Les cases són per a les persones, no per als inversors”. I és urgent creure-hi.