dissabte, 28 de gener del 2023

No volem déus

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 28 GENER DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

De sempre hi ha hagut monarques, directors de cinema o dirigents de sectes que han considerat que pel fet que qualitats personals, antecedents familiars o contactes privats els hagen portat molt alt en la piràmide social, tenen llicència per abusar a sac de la resta del món. Enlluernats per la pròpia brillantor, alguns individus se senten acreditats per fer i desfer sense més conseqüències que la de satisfer els seus instints barroers. La història dona a entendre que és així perquè hi observem com, segle rere segle, els poderosos han gaudit de total impunitat. Han pensat que eren déus i s’han atorgat el dret a intimidar, insultar, coaccionar... O agredir les dones.

Des que aquestes han perdut la por a parlar, però, aquestes deixalles de la societat, carcamals o jovencells, de qualsevol color polític i origen social, han vist destapades les seues violències sobre els cossos femenins. Des de Harvey Weinstein a Bill Cosby, passant per cabassos d’artistes consagrats, intel·lectuals oracles o empresaris imponents, aquests narcisos enfangats s’han hagut d’enfrontar a la denúncia valenta d’una dona de rostre desencaixat i mirada esglaiada: la víctima. És conscient l’agredida que quan testimonie, la seua paraula convulsa xocarà contra un mur de poder econòmic i informatiu que protegirà l’agressor? És clar que ho és i, malgrat el tsunami que li voldrà sepultar la gosadia d’haver alçat la veu contra un dels éssers suprems, ella tirarà mà de dignitat i valentia per contar l’ultratge i tallar les ales al monstre.

Ara, una “divinitat” futbolística ha forçat presumptament una jove. Mentre ell altera les seues declaracions, ara sí ara no, les proves reforcen la narració de la xica. Estem davant d’un enèsim borratxo d’ego que ha pensat que els seus somnis humits no podien esperar? La justícia està en marxa. Un altre avís a navegants.

En el camí de la vida que les dones anem forjant a base de sacrificis i esperances, hem arribat a creure ferventment en nosaltres; hem despertat i hem pres consciència de la nostra condició. Aquesta és la base de la nostra llibertat. I en ella no hi té entrada cap violència. Ni cap déu. 


dissabte, 14 de gener del 2023

Cases sense cor

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 14 GENER DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Fa uns dies, el primer ministre del Canadà explicava la raó per la qual el seu govern ha legislat que des de l’1 de gener i durant un parell d’anys, els estrangers sense residència permanent al país no podran accedir a la compra d’habitatges. Controlar els preus desbocats del mercat immobiliari i dissuadir aquells que consideren que les cases són mercaderies i no escenaris de la nostra privacitat, són els objectius que es va marcar el partit liberal en el seu programa electoral de 2021. Ara ha arribat el moment d’aplicar-ho al dia al dia de la població.

A pesar de les crítiques i dubtes justificats que ha provocat el pla de Justin Trudeau, ja se senten veus avançant el final de les golden visa que han permés a fortunes de tot arreu invertir a mans plenes en l’imperi de la rajola de qualsevol punt del planeta. La notícia del govern canadenc pot semblar esperançadora, però també resulta trista. Esperançadora perquè, com en tantes altres zones desmantellades a colp de xequera, aquest acord podria ser un exemple a seguir a la nostra terra on la gentrificació llança barris sencers als braços d’inversos forasters (i casolans, no ho oblidem) només incentivats pels beneficis econòmics, que no coneixen, ni ganes, la història dels carrers i les biografies que s’hi han forjat. D’altra banda, l’anunci de Trudeau resulta desolador en la mesura que ens recorda una vegada més que la civilització s’encabota a freqüentar límits sense retorn quant a la seua gestió de la vida i la convivència a la Terra. Fa temps que anem desbocats formigonant paisatges, desnonant famílies o esclafant particularitats en nom d’una globalització desfermada. Fins on arribarem? Quina sensació de tràgic ridícul, quan els últims éssers humans miren al seu voltant i contemplen territoris infinits botinflats de ciment i, envoltant-ho tot, el silenci suïcida d’una humanitat rendida.

Esperem que prompte es clivelle aquest mutisme esdevingut condemna i que raons i gestos amables s’unisquen per atendre els espais íntims on instal·lar-se i muntar una existència. Perquè ja ho ha dit el primer ministre canadenc: “Les cases són per a les persones, no per als inversors”. I és urgent creure-hi.