Han mort un bou

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 MAIG DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Va ser fa uns dies. Diuen que el bou hauria d’haver anat lligat amb una corda però que se n’alliberà i va córrer i córrer, desitjós d’esquivar els brams i les actituds que l’envoltaven i que no feien presagiar res de bo. I mira tu com, la criatura topa amb un muret apartat (a saber què va imaginar: un camí de salvament, un miracle? Pobre innocent!) i d’un salt el sobrepassa i es precipita al buit des d’una altura de 15 metres i s’esclafa, allà baix, al barranc. Potes rebentades. Sofriment indescriptible. Sacrificat. Fi del drama. “Un accident desgraciat”, es lamenten alguns; “Inesperat”, rematen altres. Coses que passen. Qui ho anava a dir?

I ens preguntem si, entre els allí presents, a alguna ment lúcida se li va ocórrer preveure que un brau sacsejat amunt i avall, que sent que al seu voltant tot el porta al terror i, tal vegada, a la mort, procuraria eixir de l’infern per qualsevol mitjà; si ningú no va intuir que tot ésser viu, per simple supervivència, buscarà sempre una escapatòria per protegir-se del sofriment i de qui li l’infringeix.

No ens enganyem: tothom ho sabia. Però presenciar el sofriment de la víctima és la raó de la barbaritat que anomenen “festa”. Perquè, que la teua gateta (el hàmster del teu fill o el gos de la xiqueta, tant fa), assetjada per uns energúmens excitats, isquera volant per damunt de la barana del balcó a fi de fugir-ne, seria dramàtic, no? I es perseguiria el salvatgisme de qui és capaç de mortificar un animal indefens. I s’exiliarien a les antípodes les bèsties que s’entretenen turmentant les nostres mascotes, membres estimadíssims de la família. Veritat que sí? Per què, aleshores, no hem de considerar-ho amb un bou? De quins residus ens nodrim encara per creure que els humans posseïm llicència per usar i abusar d’altres vides? Si en la majoria de cultures antigues es veneraven els animals, com és que nosaltres, ara i ací, continuem torturant bous per alimentar-nos la diversió i els nostres gens, negres de violència?

Han mort un bou. No, no he dit que ha mort un bou. Dic que han mort un bou. I això només pot ser obra d’una crueltat ancorada en la foscor, d’uns posicionaments que volem i exigim superats per sempre més.

Volant a la fira!

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 6 MAIG DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

La xiqueta ha arribat a l’escola eufòrica; no tots els dies vas a la fira amb la teua classe. Almenys, això és el que creia. Perquè ara, dalt de l’autobús, la seua amiga Irene li acaba d’explicar que no, que on van no hi ha cavallets ni tren de la bruixa, perquè es dirigeixen a la fira, sí, però... a la Fira del Llibre. Com? Alba es posa de mal toc. Hauran d’aguantar tot el matí en aquest mercat de paper en lloc d’estar gaudint de fantàstiques atraccions?

L’entrada a la Fira està congestionada per gent de totes les edats. La menuda es queda d’una peça: com és possible que un indret tan avorrit desperte tant d’interés? Entra al recinte i cau de ple en una llarga avinguda plena de casetes a rebentar de llibres. “Alça! -s’estranya- Açò és immens.”. La mestra els recomana que s’acosten a les paradetes, que xarren amb els llibreters, que vagen a visitar les exposicions, a veure els espectacles o a seure als espais habilitats on autors i autores presenten les seues obres i, fins i tot, te les poden dedicar. Per megafonia no paren d’anunciar actes i d’oferir música.

L’ambient resulta molt festiu i Alba comença a trobar-s’hi a gust. Sense pensar-ho més, es llança a recórrer els expositors. Còmics en blanc i negre o en color, novel·les d’amor o d’aventures, àlbums de mapes, reculls de fotos antigues, antologies de textos clàssics, poemaris, sagues de personatges que ha devorat a la televisió i que ara se li apareixen escrites... Alba no en dona l’abast. En sa vida havia vist tal quantitat d’històries juntes! De sobte, recorda que els pares li han donat diners. “Tria el que més t’agrade, i a volar!”. Alba té davant dels ulls tantes narracions (que de segur que la portaran amunt, amunt), que no acaba de decidir a quina enganxar-se les ales. Perquè la súper illa que és la Fira del Llibre és com un aeroport de paper on cada paraula escrita és un bitllet per enlairar-se cap a un horitzó anhelat.

De camí a casa, Alba comenta amb les amigues els títols adquirits. Semblen tan atraients que els voldria tots! Somriu; sap que encara disposa de moltes hores per tornar a la Fira del Llibre, i deixar-s’hi robar el cor.