dissabte, 20 de gener del 2024

Temps perdut

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 GENER DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

2024. Enguany celebrem el centenari de Vicent Andrés Estellés, el poeta més important en la nostra llengua després d’Ausiàs March. De sempre, els seus versos ens han acompanyat en el rescat del nostre patrimoni gràcies a un bon grapat de persones que s’han esforçat, des de múltiples fòrums, a mantenir-ne viva l’obra. Ara mateix hi ha en actiu diferents projectes amb la intenció que tota la gent puga llegir les seues declaracions d’estima per la terra i reconéixer-s’hi. La Coordinadora Pro Fundació Estellés ha posat en marxa la campanya “Cent d’Estellés” que pretén activar la societat civil a retre homenatge al poeta. Publicacions, teatre, exposicions, taules redones, festes, sopars, recitals, iniciatives d’ajuntaments, associacions o particulars, tot servirà per enaltir la imatge del cronista de Burjassot i la de qui som i qui volem ser.

Mentrestant, el conseller de Cultura, només desembarcar al càrrec, va anunciar que no hi hauria cap cobertura institucional per a la celebració de l’any Estellés. L’home, a més, va començar a censurar sense miraments revistes, actes culturals, centres de difusió d’obres literàries dels nostres autors i autores, etc...; és a dir, es va llançar a aplicar a toc de corneta el primer manament del seu govern: eliminar qualsevol mostra de promoció del valencià. Però l’animadversió que supura dels dirigents de dreta i d’extrema dreta, i que pretén conduir-nos a una batalla permanent, ha rebut una resposta tan contundent com pacífica. Qui no s’avergonyeix dels avantpassats, ni d’allò que van construir i ens van llegar, ni de la llengua que ens van transferir des de la intimitat, aquesta part de la societat que es manté fidel als seus orígens, segueix adherida amb força a l’art i la literatura que ens dibuixen la història, a la música que ens atorga oxigen i a totes les actuacions en valencià que portem ancorades al cor.

És una pena que uns pocs hagen decidit renunciar a tan belles manifestacions i castigar qui les defensa. Però és temps perdut. Perquè nosaltres continuarem abraçant l’herència rebuda i mirant-nos en els versos d’Estellés, un dels espills on queda reflectida la nostra autèntica identitat.


dissabte, 6 de gener del 2024

Confetis

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 6 GENER DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Al llarg dels anys som testimonis de situacions extraordinàries que ens pinten un somriure als llavis i ens engrandeixen el cor de l’alegria. Són aquells successos que no oblidarem mai perquè ens van marcar positivament i ens feren madurar: des del naixement d’una criatura a la superació d’una malaltia; des de l’obtenció d’un diploma a la firma del primer contracte laboral o a l’aparició d’algun ésser humà que ens segresta l’esperit i ens fa volar de felicitat. Qualsevol d’aquests fets, i molts altres, són els que acabaran perfilant, grosso modo, la nostra línia biogràfica més alegre.

Així i tot, a banda, en cada persona també hi ha una infinitat d’actes igual de fascinants i prodigiosos però més quotidians, abundants i, per això, més ignorats. Solen ser manifestacions tan integrades en la nostra existència, que ens hi hem acostumat i hem extraviat la capacitat de veure’n la brillantor o de sentir-ne la dolça aroma.

No em referisc a la parafernàlia d’aparells elèctrics i electrònics que busquen suplantar-nos en el món, ni als moderns mitjans de transport que alternen amb l’automòbil, ni als exèrcits de drons que solquen l’horitzó a la recerca d’informació privada o per dibuixar figures sobre el firmament. Parle de fragments de gestes, de confetis d’accions meravelloses que ens arriben de tot arreu, a tothora, i que nosaltres tractem sovint, en el millor dels casos, amb una indiferència absoluta.

Una anciana busca i troba la mà de la filla. Un jove et crida i et lliura la bufanda que acabes de perdre. Un ocell s’instal·la al balcó i canta per a tu. Un vianant dona les gràcies al vehicle que s’ha detingut per deixar-lo passar. Algú aguanta, pacientment, la porta d’un local mentre la gent n’ix. Al cel, els núvols formen una galeria de personatges i t’entretens a identificar-los. Una amiga et fa un obsequi perquè sí, per pura estima. L’amable caixera d’un supermercat t’ajuda a omplir la bossa. Al metro, un senyor major ofereix el seu seient a un xicot que coixeja.

Fem visibles tots aquests moviments que aparenten ser insignificants. Elogiem-los. Atorguem-los cos i força; són els que ens regalen la bellesa de vida a què aspirem sempre.