dilluns, 26 de desembre del 2011

A les persones que m'estime. A les persones que m'estimen.

Abans de començar el sopar, ens vam servir un aperitiu: uns còctels de records color pruna i un plateret de somriures farcits de cosquerelles. L’àpat ens va anar deixant successivament, damunt del plat, un consomé de confidències perfumades amb unes gotes de pudor, unes llàgrimes d’alegria embolcallades d’abraçades, i un bon tros d’estima torrat, sobre un llit de sospirs de menta i d’essència de gessamí. De postres, una mousse dolça i amarga de les nostres vides recolzada sobre unes besades cruixents de perdons.

I en acabant, a mesura que la nit fugia a la recerca de la matinada, van anar descobrint-se lentament les mesures d’anís dolç com el primer bes, les flautes de xampany amb promeses d’anys futurs ballant-hi, l’enorme copa de conyac color coure, com els teus llavis molsuts, els minúsculs glops de xarops melosos, d’extractes de vida rosa, d’esperança verda, de somni blau, de passió vermella... Quina borratxera de complicitat! Quina ressaca ofereixen l’amor i l’amistat cruspits a dues boques!

Era l’últim sopar de l’any i jo, una vegada més, començava a viure’t.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Caiguda en picat de la venda de contes infantils sobre prínceps i princeses. Els xiquets, en estat de xoc, després de descobrir que els prínceps són corruptes, que les princeses s'exilien a corre-cuita i que els reis tiren fum per les orelles i fan i desfan les seues famílies al seu aire. De moment, de les reines només sabem que són peces d'escacs.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Corregint controls de lectura em pregunte que si l'ésser humà és incapaç de comunicar allò que vol i d'expressar exactament el que el seu pensament veu, cap a quina comunicació avancem? Cap a l'exclusivitat de l'oral, cada dia més corromput i pobre? I com conservarem les flaires eternes dels versos, el bouquet dels assaigs madurats o l'espontaneïtat enganyosa d'una obra de teatre? Aquest desordre de la paraula escrita, tan freqüent ja entre els nostre joves, ens arrossegarà a tots cap a la frustació que ofereix la immediatesa de les coses. Escriure, i escriure bé, demana el seu temps, la seua dedicació, els seus minuts de cocció intel·lectual per poder oferir als ulls d'un possible lector la densitat i el sabor dels actes fets amb amor.
Vosaltres, gentola, carronya ben vestida, ben pensant, de segur que de missal i veïnatge exquisit, capaç de furtar, a sang freda, els diners dels altres, un dia rere l'altre; i alhora capaç de mirar els vostres fills als ulls i no pestanyejar; d’emetre judicis sobre tothom sense tremolar; capaç de beure, riure, menjar, viatjar, comprar amb els diners trets d’una altra cartera que no és la vostra. ...Vosaltres sou els autèntics terroristes de barri, els inequívocs mercenaris de la vostra gola permanentment insatisfeta, els qui, amb les vostres mans vicioses, esgarreu el tel de dignitat que encara recobreix la nostra societat i que, d’altres, més modestos però infinitament més honestos, lluitem per preservar.
Al meu poble sempre l’he sentida, aquesta paraula, aplicada als “mandamassos” de bigot retallat que han xuplat, com les sangoneres, la sang, la vida i els esforços dels altres. Ara, és tota vostra. Malparits.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Guardeu les esperances en una capseta. Lligueu els vostres desitjos a la pota del llit. Poseu a recer els sospirs, les alegries i les llàgrimes. Silencieu els cants i apagueu els somriures. Comença la nit: només passegen els somnis.

dijous, 1 de desembre del 2011

Només m'agradaria que tot parara, que tinguera temps de recol·locar les peces d'aquest món embogit, que poguera recuperar durant uns instants a qui molt enyore, que aquest aire asfixiant esgarrara el seu ventre i deixara brollar silencis i mots tebis com un sospir d'infant. Només voldria un instant de pau, de repòs absolut, per saber si encara estic viva.