Sent la mascletada, amb el seu poder retrunyidor, i no puc evitar el pensament: en altres latituds, aquest mateix soroll, multiplicat fins a l'infinit, manté un poble sotmés a un assassí.
Que la pau arribe prompte a Líbia.

Tot és possible (1)

Va ensenyar al lloro a parlar valencià. Al cap d'uns mesos, l'home va morir. Als llibres de sociolingüística, consta que l'últim parlant de la nostra llengua és un pardal.

Hui, coincidint amb l'inici de les Falles, ens deixa un amic. Ho fa de manera silenciosa, igual que ha viscut, sense rebombori, dolçament. Amb ell, he viscut moments inoblidables, de tertúlies pausades ribetejades de riures. Amb ell, he escoltat la mar, he gaudit de les ciutats, he compartit amistats. T'enyoraré. Amb tot el cor.
Com a mínim fins que s'acaben aquestes maleïdes,imposades i salvatges festes. Fins sempre, amic Silenci.