Han mort un bou

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 MAIG DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Va ser fa uns dies. Diuen que el bou hauria d’haver anat lligat amb una corda però que se n’alliberà i va córrer i córrer, desitjós d’esquivar els brams i les actituds que l’envoltaven i que no feien presagiar res de bo. I mira tu com, la criatura topa amb un muret apartat (a saber què va imaginar: un camí de salvament, un miracle? Pobre innocent!) i d’un salt el sobrepassa i es precipita al buit des d’una altura de 15 metres i s’esclafa, allà baix, al barranc. Potes rebentades. Sofriment indescriptible. Sacrificat. Fi del drama. “Un accident desgraciat”, es lamenten alguns; “Inesperat”, rematen altres. Coses que passen. Qui ho anava a dir?

I ens preguntem si, entre els allí presents, a alguna ment lúcida se li va ocórrer preveure que un brau sacsejat amunt i avall, que sent que al seu voltant tot el porta al terror i, tal vegada, a la mort, procuraria eixir de l’infern per qualsevol mitjà; si ningú no va intuir que tot ésser viu, per simple supervivència, buscarà sempre una escapatòria per protegir-se del sofriment i de qui li l’infringeix.

No ens enganyem: tothom ho sabia. Però presenciar el sofriment de la víctima és la raó de la barbaritat que anomenen “festa”. Perquè, que la teua gateta (el hàmster del teu fill o el gos de la xiqueta, tant fa), assetjada per uns energúmens excitats, isquera volant per damunt de la barana del balcó a fi de fugir-ne, seria dramàtic, no? I es perseguiria el salvatgisme de qui és capaç de mortificar un animal indefens. I s’exiliarien a les antípodes les bèsties que s’entretenen turmentant les nostres mascotes, membres estimadíssims de la família. Veritat que sí? Per què, aleshores, no hem de considerar-ho amb un bou? De quins residus ens nodrim encara per creure que els humans posseïm llicència per usar i abusar d’altres vides? Si en la majoria de cultures antigues es veneraven els animals, com és que nosaltres, ara i ací, continuem torturant bous per alimentar-nos la diversió i els nostres gens, negres de violència?

Han mort un bou. No, no he dit que ha mort un bou. Dic que han mort un bou. I això només pot ser obra d’una crueltat ancorada en la foscor, d’uns posicionaments que volem i exigim superats per sempre més.