Elegància

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 13 D'ABRIL DE 2019

AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV 

No hi narració que m’atrape més que la que pessiga sospirs de vida, la que situa davall del microscopi de l’anàlisi els comportaments íntims; en definitiva, la que dissecciona frustracions i esperances i les posa a remull en el líquid amniòtic del pas del temps.

Per això estic a l’aguait del comentari que amplifica la minúcia que, d’una altra manera, se’ns haguera passat per alt. Perquè, ben mirat, la vida és una successió sense fre de decisions ínfimes (i de ben grosses), que el cervell va prenent incessantment, sense donar-se temps, moltes voltes, per replantejar-se’n el sentit. Tot el que fem, diem, deixem de fer o dir, està supeditat durant una mil·lèsima fracció de segon a una avaluació del fet i de les seues conseqüències.

És obvi que la immensa majoria de les ocasions no som conscients del procés; seria complicat viure si a cada incertesa ens haguérem de parar a estudiar-la, valorar-ne les derivacions, optar i, finalment, felicitar-nos o enutjar-nos pel resultat. Bec una altra copa de vi? Faig com si no el vera? Deixe el tovalló sobre la taula? A dreta? A esquerra? Tot acaba quasi sempre en un sí o un no. Avancem per la vida exercitant-nos a una velocitat de creuer a respondre en positiu o negatiu els milers de preguntes diàries. Encara com el temps és generós i ens presta els anys d’infantesa, els de l’adolescència, i fins i tot, en alguns casos, els de la inauguració de la maduresa, per aprendre a gestionar ràpidament les opcions.

Per això, en l’edat adulta, s’espera que ja tinguem controlat aquest procés íntim i que les decisions que adoptem tendisquen a ser encertades o, si més no, prudents. Molt prudents. Perquè és només quan aconseguim aprovar amb cum laude l’etapa de la bondat, l’empatia i la generositat, que és com dir, de l’elegància, quan podem afirmar que hem arribat a la majoria d’edat. I l’elegància per aquestes terres és saber opinar de les coses justes en el moment propici, amb les paraules adequades i els arguments veraços. És no frivolitzar amb el sofriment dels altres i no apostar per la provocació fàcil. És callar, escoltar i pair. Respectar.  

Per desventura, hi ha qui no arriba a la fase adulta i es consumeix en la volatilitat d’una adolescència perillosament descervellada. No vos fieu d’aquesta gent pobra en generositats, primitiva i fosca. I si pretén representar-vos, fugiu-ne. Que no vos convoque a les urnes. Mai. O la societat sencera n’eixirà ben escaldada.