dilluns, 2 de setembre de 2013

Quina deu ser la veu que t'impulsa a continuar endavant, quan els anys t'han encorbat l'esquena i l'esperança? Quin déu d'anar per casa t'acompanya en l'últim tram del sender de la vida? Per què no puc penetrar la foscor que et sepulta lentament? Per què, mare, em parles com si jo ja fóra passat?

1 comentari:

Lourdes Maria Espinosa ha dit...

Hola!soc Lourdes María Espinosa, m'encanta llegir i escriure(aunq en castellá)i m'agradaria ser escriotora de major.M'he tomat la llibertat de buscar tu blog per a que sapigues que mas fascinat. Sol llegir en castellá perque la lliteratura valenciana no em fascina gens,i es per aixó que quan tinc en estiu el temps necessari per a llegir per la meua conta, sempre llig únicament en castella.En l'institut ens obligen a llegir llibres tant en castellá com en valenciá.Doncs be, la meua mestra de Valenciá ens va donar la llibertat de llegir un llibre que va traure ella mateixa:La lluna m'ha parlat de tu. No puc describir-ho, cualsevol paraula es quedaria culta.Es l'unic llibre en Valenciá que he llegit i m'he qedat amb ganes de més,i no es perque llegir en valencia no m'agrade,si no perq m'agrada mes como escrien els escritos castellans,excepte tu he llegit i m'ha fascinat tu forma d'escriure, em recordes a mi pero escrivint en valenciá, he de reconeixer que quasi plore al final, pero et considere una magnifica esxriptora valencia, mi favita de fet.NO CAMBIES.ERES MOLT GRAN. T'invite a passar per aquesta web per llegir un si vols i si no es molestia un relat q vaig escriure(sueños inalcanzables)la web:RELATOS CORTOS:RELATOS DE DRAMA(esta en castellá pero espere q t'agrade.