divendres, 26 de setembre de 2014

Passen coses a les classes que no creuríeu: fantasmes que impregnen l'aula amb la seua presència corpòria però que en realitat no es troben allí; xiuxiuejos constants que no aconseguixes localitzar mai; objectes identificats que volen per l'aire, llançats per mans invisibles; escrits anònims que salten de taula en taula; estranys dibuixos en forma de cors que atapeïxen pàgines senceres; mirades extraviades en l'horitzó, boques que aspiren badalls descomunals, peus i cames sacsejats per convulsions irrefrenables, caps i llengües que s'entortolliguen com la xiqueta de l'Exorcista i que, amb el perol girat a l'inrevés, et juren que t'estan escoltant...
Enteneu per què ensenyar, per a mi, és una il·lusió del dimoni?