La gelor

 

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 16 DE GENER DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Aquest temporal que ens ha obligat a recloure’ns, l’esperàvem; i aquest fred, conxorxat amb el gel, que ha enfonsat les urpes fins al ventre mateix de la terra i s’hi ha quedat engrapat durant dies i nits sense miraments; també aquesta neu recobrint la nostra quotidianitat i barrejant bellesa i desesper, lluminositat i infern. A Filomena no la volíem a casa però ella s’hi ha presentat, arrogant com una deessa. Així i tot, aquest obsequi enverinat, format en algun altre cel, viatjat i modificat al llarg de distàncies enormes, no és més que un esclat d’hivern que s’adiu al calendari: és gener i al gener, per aquestes latituds, les temperatures baixen. Molt. I pot nevar.

Allò que de veritat ens hauria d’importar és l’altra gelor, la que alguns individus tenen a la vora del cor i que els manté davall zero els bons sentiments i les seues palpitacions. És una glacera íntima que ve de lluny, de quan la raó no tenia on arrecerar-se i tot pertanyia a la força. Aquest fred viu circula pertot arreu i a tothora sense embarrancar-se en cap paisatge ni estació i, tot i que sembla poca cosa en comparació amb el que acaba d’enviar-nos a Sibèria, el seu poder és impossible de calibrar.

Així, en aquests moments tan durs, el minúscul iceberg atrapat en la caixa toràcica pot ser tremendament mortífer. Perquè ens enganya. Perquè ens converteix en éssers humans que defugen compromisos, trau el pitjor de nosaltres i ho exposa al món com si fora el major dels trofeus; ens fa creure que som immortals i que la nostra vida i la de la nostra gent són més valuoses que la de la resta de la humanitat. Aquesta fredor que ens petrifica el cor és la que ens impulsa a anar a veure les muntanyes enfarinades amb la família a pesar de l’emergència; la que ens impel·leix a assistir a celebracions a cara descoberta mentre els sanitaris dupliquen els torns per no deixar desatesa la població; la que ens mou a visitar el xalet escapolint-nos de la llei.

És urgent dissoldre-la. I només podrem fer-ho si aconseguim que ens inunde l’onada càlida del trellat, la solidaritat i la bondat. Només aquesta sal de la vida diluirà els egoismes gèlids i ens permetrà encarar el present i eixir-ne sans i estalvis.