Samuel

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 17 DE JULIOL DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Si has nascut del ventre plàcid d’una dona, si eres comunió d’oxigen i sang, si has estirat membres i eixamplat vísceres, haurem d’arribar a la conclusió que eres un ésser humà, igual que nosaltres. Si has mirat una flor amb la innocència dels primers anys, si has passejat el ditet per aquell conte que t’atrapava cada nit, si has llançat crits d’alegria minúsculs com les ones de la mar que et feien cosquerelles a la planta dels peus, haurem d’arribar a la conclusió que eres un ésser humà. Igual que nosaltres.

Però si un dia, de sobte, portes a terme una acció pròpia de les bèsties més ferotges de la creació, ens haurem de preguntar en quin moment vas decidir abandonar-nos i convertir-te en la monstruositat de qui renega de la seua espècie.

Has assassinat una persona. Al crit de “¡Maricón! ”, li has aturat el preuat temps concedit. Perquè no t’agradava la seua manera de ser o de fer, has interromput una existència que a penes s’iniciava.

La de Samuel.

I no t’ha importat destruir-ne el món íntim: els pares, morts en vida; les amistats que l’acompanyaven quan el marcares amb el puny i que ara en defensen la memòria; els amors que l’haurien d’haver transportat pels viaranys dels sentiments més bells; els paisatges que has foradat amb un buit que ja ningú no podrà omplir; la copa servida que l’esperarà eternament...

Recorre el planeta un JO mesquí que fa i desfà en funcions de les seues necessitats. No ens n’importa el nom, edat o nacionalitat; només sabem que és un JO intolerant i egocèntric, de cor corromput per la maldat, que s’ha concedit el dret a violentar qui gose enarborar banderes, llengües o comportaments que considere insultants. Aquest JO de mort solament pot existir i reproduir-se a l’empara d’una societat que mira cap a un altre costat i que, sovint, el perdona. Per això, per tal de protegir la llibertat i assegurar-nos un present i un futur oberts i pacífics, hem de denunciar els mercenaris de la incivilitat que habiten entre nosaltres i condemnar-los sense titubejar. I que a les clavegueres de l’infern on resideixen, els arriben les nostres veus poderoses reclamant justícia per a un ésser humà noble. Assassinat. Desesperadament enyorat. Per a Samuel.