Comerç de pam i mig

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 DE NOVEMBRE DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Passege pels carrers d’un poblet de muntanya. El sol a males penes aconsegueix atenuar el fred penetrant i l’aire hi és tan contundent que note com pega voltes pel pit a la recerca dels pulmons. A contracor decidisc abandonar el deambular i arrecerar-me prop d’alguna xemeneia espurnejant. És quan inicie el camí de tornada que la veig.

La xarcuteria, menuda com una closca de nou, em saluda des de la vitrina amb un cartell que clama “Viu la tardor!” i una meravella de paisatge de delicatessen del territori: patés, melmelades, embotits, formatges, dolços... barrejats amb elements d’artesania. L’espectacle invita a entrar-hi, celebrar amb l’ama el seu bon gust, emportar-se mig negoci i tornar a casa a gaudir dels aliments d’ací a la vora, abrigar-se amb les mantes que mans conegudes han teixit, i remullar els llavis en el vi que els llauradors de la comarca han criat i que la cooperativa comercialitza. Quina sensació més agraïda la de conéixer i reconéixer la partida de naixement d’allò que consumim.

L’alegria que em desperta l’oferiment llépol de l’establiment, però, ve seguida prompte de la inquietud: sé que l’existència d’aquest petit comerç penja d’un fil, i també la de la majoria de les botigues diminutes que han format les nostres biografies. La globalització que de forma conscient o no fomentem uns i altres, s’esmerça per planxar els trets propis de cada cultura i soterrar-nos davall d’una patena descolorida. Parteix el cor observar com es van esborrant els noms i els rostres dels nostres comerciants de referència i com dominen el mercat productes desprovistos de la brillantor que l’originalitat i l’exclusivitat atorguen. Anem substituint arrels centenàries per garfis metàl·lics que no reten homenatge a res. Diuen adéu el quiosc de la nostra infantesa, el forn de llenya, la llibreria que ens ha fet créixer, la caseta que servia llanes, el taller del sabater... i el món pren el nom de quatre Goliats sense escrúpols.

El xicotet comerç de tota la vida, el de pam i mig, agonitza. I nosaltres amb ell. Aquests dies, d’alguna manera, ha estat present a les converses de Glasgow. No deixem de reivindicar-lo: és la nostra defensa contra el buit a què ens aboquem.