Hi havia una vegada...

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 18 DE DESEMBRE DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Quan era menuda creia de veres que el món era poc més o menys de la meua talla i que jo sempre en controlaria els dolors i les alegries. Els problemes que m’atabalaven eren tan lleugers com els flocs de neu que somiava, algun dia, tocar amb la punta dels dits, i la frontera dels meus somnis eren els pòsters d’artistes admirats que empaperaven les parets de la meua habitació.

Aquella capsa hermètica, però, posseïa un detonant que em permetia obrir les ales i que m’enviava més enllà del meu univers. Eren quatre paraules de res, de les d’anar per casa, però  a mi em resultaven precioses com l’or i la plata, ja que era pronunciar-les i l’esperit se m’esponjava de felicitat. La fórmula murmurava així: “Hi havia una vegada...”. Simplement. Hi havia una vegada... I se m’incendiava el somriure i em llançava a llegir.

“Hi havia una vegada...” m’anunciava que el viatge estava a punt de començar. Que en els pròxims minuts deixaria enrere el meu entorn i esdevindria elf, pirata o gos de carrer. Que podria viure en una cova o a Mart, freqüentar els faraons de les piràmides o lluitar per escapar d’un lleó afamat. Que coneixeria dones d’aigua o seguiria algun bandoler per les muntanyes. Que arribaria al Pol Nord o al centre de la Terra.  “Hi havia una vegada...”, “Això era i no era...”, “Diuen que...” m’avisava, amb trompetes i anafils, que una persona anomenada autora es disposava a embolicar-me en la seua capa cosida de mots on jo m’abandonava complaguda.

He devorat milers de pàgines des d’aquells primers raptes literaris i sempre que he alçat la tapa d’un llibre he sentit a l’estómac el mateix remolí de goig anticipat, perquè sé que m’hi espera una veu disposada a invitar-me, a mi, a mi sola, a canviar de vida conservant la meua, i a atorgar-me el poder immens de la literatura.

Regalem lectures a les criatures. Llegim-los històries. Acompanyem-les per les valls de lletres farcides de riures i aventures. Ajudem-les a construir primaveres on habita la foscor i a descobrir altres mans i altres cors. Ensenyem-los a escalar les altures que ens repten. Diguem “Hi havia una vegada...”, i que es faça la màgia.

Bones faules.

Bones festes.