La portada

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 9 D'OCTUBRE DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

L’escriptor Fernando Sánchez Dragó diu que no l’atrau parlar amb el president del govern espanyol perquè poc li interessa qui no ha llegit cap llibre en sa vida, no com ell que ja en porta 30.000. Les xarxes socials, que no en perdonen ni una, s’han llançat a calcular la mitjana diària de textos que l’ancià es deu haver empassat per arribar a acumular tal rècord. Si té 84 anys, afirmen, és a dir 30.660 dies, ix a una lectura cada 24 hores, incloent-hi la Bíblia o tot el Kamasutra per posar exemples d’obres literàries que requereixen dedicació i concentració a parts iguals per pair-les.

Que aquest senyor no és aigua clara, ja ho sabem. Sempre disposat a polemitzar, segurament per mantenir-se en alça, ha violat sovint la carn delicada del bon gust i del respecte cantant les excel·lències de l’extrema-dreta o de les relacions sexuals sense protecció, o explicant com va fer l’amor amb unes menors. Ignore què em molesta més, si el personatge obscé que s’ha creat en nom de la llibertat (la seua, òbviament), els mitjans que la dreta sempre li té preparats perquè difonga les seues immundícies, o el silenci amb què una part de la societat “tolera” que ell, i uns quants com ell, estoven les seues llengües verinoses.

Tanmateix, les persones que s’alimenten de llibreries i biblioteques saben que l’escriptor menteix: no ha engolit 30.000 llibres. D’una banda, perquè només li haurien quedat uns insignificants 660 dies per acomplir totes les malifetes de què es vanagloria. De l’altra, perquè qui es pren el temps per llegir i imbuir-se de pensaments i creences diversos, per submergir-se, a risc d’estar-hi en desacord, en l’eco d’altres veus, aspira a fer créixer el seu bagatge emocional i intel·lectual a fi d’anar pel món amb l’esperit regat de tolerància, i no acaba perbocant aberracions contra la dignitat de l’ésser humà, en general, i de les dones, en particular.

Obrir un llibre per endinsar-s’hi i passejar entre línies que obsequien humanitat és, com la bona educació, una barana vital on aferrar-se a fi de no caure al pou de la indecència. I és evident que, de moment, l’home que somiava en 30.000 llibres poques vegades n’ha passat de la portada.