ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 25 DE SETEMBRE DE 2021
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Manspreading és el terme referit a l’obertura exagerada de
les cames que alguns mascles adopten en seure al transport públic. De vegades, l’arc
de les seues extremitats és tan enorme que envaeixen els seients del costat i
n’obliguen les ocupants a recargolar-se. Què ocorreria si un dia dos o tres d’aquests
homenots segueren junts i decidiren delectar-nos amb una exhibició d’entrecuix?
S’ofendrien? Es reptarien a colps de malucs? O, en veure’s reflectits en els
altres, s’espantarien de la seua mala praxi?
Els modals, els bons modals, són conductes que conformen
el nostre autèntic DNI. La major o menor exquisidesa del tracte que ens
dispensem en la intimitat va fermament lligada a la que reservem per a la resta
de la humanitat. Quan optem per prescindir de les lleis socials deixem clar un
missatge inequívoc: el nostre voltant ens importa un rave perquè nosaltres estem
per damunt de la llei. Que és com dir fora de la llei.
Una societat rica en valors hauria de lluitar
perquè qui ha perdut, o no ha arribat mai a adquirir, educació no tinga la més mínima
oportunitat d’erigir-se en model a imitar. Ningú no hauria d’aspirar a assemblar-se
al llimac assegut a una taula que, amb els ulls fora d’òrbita clavats en el
menjar, mastegant com un bòlit d’aquest plat i del de més enllà, no para de
parlar i parlar sense tindre en compte que qui comparteix àpat amb ell ha d’engolir-se
la visió de la pasta en què s’han convertit els calamars, el glop de vi rosat,
l’encisam i la cullerada de maionesa passejant per la cavitat bucal ben oberta.
Cap jove no hauria d’estar en contacte amb aquell petimetre que no agraeix quan
li aguantes la porta; que posa la música a tot volum de matinada; que espenta i
es cola en la cua, que interromp sense miraments l’interlocutor. Cap criatura no
hauria de trobar normal l’absència absoluta en boques paregudes a musells, d’un
Bon dia, un Adéu o un Perdó. Ni hauria de voler apropiar-se dels gestos obscens
dirigits al món que solen aguaitar per les finestres d’alguns cotxes.
Els bons modals són la base més senzilla del
respecte i el bastiment humil de la convivència. És vital recuperar-los, i ens
n’hauríem d’ocupar ja. Per favor. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada