El silenci

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 25 FEBRER DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Diumenge passat vaig assistir a un parell d’espectacles que d’alguna forma, casualitats de la vida, giraven al voltant d’un mateix tema: el silenci. De matí, a l’Institut Municipal de Cultura de Meliana, vam gaudir del concert d’Edu Comelles, un homenatge a la manera de respirar del paisatge quan ens n’absentem i quan la seua veu, i no la nostra, recupera el domini de l’espai. Sobre el murmuri del riu, el cant dels grills o sobre l’alba quan esgarra la falda de dol nocturn, l’artista deposita delicadament la seua música, un altre silenci fragmentat que s’acobla a la cadència de la natura.

A la vesprada, al Teatre El Musical, Blanca Portilllo, sublim, ens oferí una interpretació de Silencio, una joia literària de Juan Mayorga basada en el seu discurs d’ingrés a la RAE, on reflexiona sobre el paper del silenci dalt de l’escenari, en la literatura clàssica i en la vida dels éssers humans.

Aquesta coincidència, en unes activitats culturals que naixen de llocs diferents, no és fortuïta. Des de fa un temps, una part de la societat s’esmerça per establir límits al soroll, per recuperar el silenci vital que permet reconéixer-nos. El silenci ens és necessari per a un acte fonamental de la humanitat -afirma Mayorga al seu monòleg-: per escoltar les paraules dels altres i per dir les nostres. En efecte, el silenci hauria de ser el joier on les paraules s’arreceren de les tempestes. Anhelem atenuar l’enrenou permanent i omnipresent que ens assetja; el rebombori interior, el que habita i perviu dins de nosaltres, el que ens parla de fracassos, de pèrdues o d’esperances marcides; aquell que, sense ser-ne conscients, hem anat bastint i que poques persones en són coneixedores. I el guirigall de fora: l’aclaparament informatiu, els rius d’estímuls que ens exposen sense descans a opinions, debats, acusacions, defenses que, d’una manera o altra, amb més o menys implicació, ens forcen a posicionar-nos a tothora.

Ai, quants silencis hem extraviat pels camins de la història universal i individual! Si els haguérem conreat, si tinguérem ara la paciència de protegir-los, és possible que ressonara pel món un altre eco, una altra manera de compartir-nos, més serena i menys violenta.