dimarts, 16 d’abril de 2013

Oblic

Alumne 1 i 2 em pregunten què significa "oblic". Els dic que esperen que repartisca tots els exàmens i els ho explique. 
Alumne 3 espera i m'ho torna a preguntar. Li ho aclarisc. 
Als dos minuts, alumna 4 em pregunta què vol dir "oblic". Li ho explique. Alumna 5 i alumne 6 riuen perquè han coincidit a alçar la mà alhora per preguntar-me què vol dir "oblic". Pose els ulls en blanc i els ho definisc. 
Passen deu segons i alumne 7 em demana si “oblic” significa lleig. Li dic que no, home, no, ara t'ho explique. 
Alumne 8 i alumna 9 xarren en veu baixa. -Eh! -els interpel•le-, esteu copiant? -No, no, és que no sabia què vol dir "oblic". -Ah! -retruque jo-, però això m'ho has de preguntar a mi. I li ho aclarisc. 
Alumne 10 fa: Com? Com? Repetix-ho, per favor, que jo no he sentit. Li ho repetisc. 
Alumna 11 bufa i m’hi acoste: -Què passa? -Res, és que no entenc açò. -Quina cosa? –Açò; em pots definir “oblic”. I ho faig.
Alumne 12 alça la mà per dir-me que ha acabat l’examen. -Bé, tot no, perquè no entenc què vol dir “oblic”. M’hi acoste i li’n done la definició.
Alumne 13 pega un crit “Oblic!”. El mire, astorada: estava dormint i ha tingut un malson, em diu. Alumna 14 riu i jo li pregunte per què. “Perquè ha dit una paraula rara que no entén ningú.”
Alumna 15, futura mestra, mira al cel i sent que està a punt d’abandonar els estudis. 
Alumne 16 s’alça per buscar la paraula “oblic” al diccionari”. Passat un temps em diu que la paraula no existix. M’enfade. Ell hi insistix. “Això és una paraula inventada... o un barbarisme”, em diu, tot milhomes. Li arranque el diccionari de les urpes. “Tros de suro! Aquest és castellà!”.
Alumna 17 i alumne 18 es passen una noteta. “”Oblic” vol dir “ombligo””, hi ha escrit. Me la quede. I me l’engul de la ràbia continguda.
Alumna 19 alça el braç: “Puc posar “inclinat” com a sinònim d’oblic?”
Alumnes 20, 21, 22, 24 i 25 esclaten: “Aaaah! Gràcies, alumna 19!” diuen amb un somriure als llavis.