No m'heu vist com li cridava al meu televisor? Li he dit del mal que havia de morir. He pronunciat el seu nom amb bromera a la boca com si fóra la xiqueta de l'Exorcista. Li he fet vudú. He muntat un altar amb un cap de cabró i un altre de porc i he invocat les forces venjadores. Li he dedicat més de 350 paraules que no ixen al diccionari. I després... Després, he callat. He sospirat. I he plorat. No els oblidarem. Mai.
Ni a tu tampoc, Cotino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada