dilluns, 24 d’octubre de 2011

Sóc però no sóc

M’encanta el roig, però no sóc vampiressa.
Vigile el cel, però no sóc astrònoma.
M’agrada el dolç, però no sóc pastissera.
Adore la mar, però no sóc pescadora.
Gaudisc parlant de la vida, però no sóc filòsofa.
M’encanten els xiquets, però no sóc mare de lloguer.
Tinc carnet de conduir, però no sóc pilot de carreres.
Sóc alta, però no sóc jugadora de bàsquet.
Sé fregir una creïlla, però no sóc xef del Bulli.
M’agrada cantar, però no sóc Montserrat Caballé.

Defensa la meua terra i la meua llengua, però no sóc radical, ni intolerant, ni extremista, ni desestabilitzadora, ni intransigent, ni fanàtica, ni integrista, ni terrorista.
Només sóc valenciana.
Per què vos costa tant d'entendre?

3 comentaris:

Salva Pérez ha dit...

Molt bé, Maria Jesús, molt bé. Pense que ho has expressat ben clarament. Una cordial salutació!

Maria Jesús Bolta ha dit...

Moltes gràcies, Salva.

Enric Senabre ha dit...

Però a que t'agrada la paella? Clar, perquè eres valenciana!