Quan els meus dits acaronen la seua pell note que perd la voluntat i em sotmet a les seues normes. El seu perfum de fusta eterna m'encisa i m’atrapa la mirada. M’hi abandone i em deixe guiar per les dunes negres que recorren el desert blanc. Sé que m’hauria d’imposar, que hauria de reclamar el dret a renunciar i a fugir, però sóc dèbil i el meu esperit està subjugat des de sempre per l’harmonia de...ls arabescos.
Entenc que algú puga pensar que acabaré perdent el sentit de la realitat. Ja sé que sóc rara, que faig coses que no estan ben vistes, però, què voleu? No m'hi puc resistir.
Clame als quatre vents que sóc amant dels llibres. I ho seré sempre, sense remissió. Perdoneu-me aquest pecat; sense ell estaria morta.
1 comentari:
Romàntica!
Publica un comentari a l'entrada