diumenge, 8 de gener de 2012

Demà ens alçarem, com sempre, quan la nit encara serà fosca. Com cada dia, ens arreglarem, desdejunarem i ens dirigirem al nostre centre de treball. Treballarem, com des de fa dècades, amb ganes. Ensenyarem al nostre alumnat, l’escoltarem, contestarem les seues preguntes, aclarirem els seus dubtes. I, seguint el nostre caràcter, ens enfadarem amb nosaltres mateixos per no haver-ho fet millor, per no haver sabut proposar més exemples, per no haver preparat més exercicis de reforç, més activitats lúdiques, més projeccions, més dossiers, més jocs... Quan acabe les classes, com tenim per costum, ens quedarem una hora llarga per parlar amb la junta directiva, amb el departament d’orientació, per omplir documents, revisar carpetes, reunir-nos amb companys, atendre editorials... Tanmateix, no retallarem ni una paraula de les nostres explicacions aclaridores, no rebaixarem ni un segon l’esforç titànic que dediquem als adolescents, no defugirem les famílies que ens busquen per abocar-nos el seu desesper, no reduirem les paraules d’encoratjament al nostre alumnat.

Ensenyants retallats i indignats, vos desitge una feliç tornada a les aules.