Ja sé que en moltes ocasions, massa, hem demostrat que som un poble de vençuts, de figues molles covards, d'estirajaquetes, de panxacontents en venda, de ramat d'ovelles, disposades a buidar-nos de llet a canvi d'una carícia al llom... Però en la història de cada poble hi ha moments que esdevenen pilars del futur, instants i accions que ens rellancen al camí de la vida. Quan, a més, resulta que el pas endavant el donen no els dirigents sinó els dirigits, només ens queda preguntar-nos si l'existència no seria més digna i més feliç sense totes aquestes panxes i carteres unflades a costa dels nostres sacrificis. Hui, milers de veus han ressonat pels carrers de València. Passe el que passe a partir d'ara, per a tots nosaltres, el silenci ha deixat d'existir.